Hi ha moltes nits d'estiu per recordar, bé...de fet moltes nits.
Era a Sitges, ens agradava a tots dos, o potser més a mi. Sempre he dit que m'hi agradaria viure.No és que m'agradi el mar, ni la muntanya, m'agrada veure l'horitzó.
Fa molts anys vaig adonar-me que allò no aniria endavant. El compromís no és un paper firmat, només. El compromís és de cor, de voluntat, de tripes, i collons, parlant clar.
Ara, després de molts anys m'adono que amb el meu esperit peterpanero jo era més madura que ell, que seguint unes normes suposadament establertes, com un autòmata les pretenia seguir.
Jo he canviat. I crec que ell també. No ho sé. Vam tallar els lligams. O els va tallar ell. I d'ell em queden només records, i algun record que malgrat el temps, segueix intacte, però alliberat de simbolismes.
La vida ens porta per camins inesperats.
La vida només és temps que hem de passar, prenent postures en les que no sempre ens sentim còmodes.
Jo avui em mantinc en un standby, sense patir. Sé que el què vindrà, vindrà. I no vull passar la resta de la meva vida perdent el temps pensant que no estaré preparada.
Pitjor seria haver quedat ancorada, pitjor seria no recordar res. Negar la propia experiència, les pròpies vivències.
I pitjor seria negar l'evidència que tenen el seu pes. Malgrat tot, malgrat tothom, malgrat jo mateixa.
Aquella nit d'estiu ho vaig saber.
