Vendaval, de Manolo Tarancón

En els últims temps ja hi ha poques coses en el món de la música que sorprenguin. Però sempre sorgeixen lletres que valen la pena de ser escoltades. Aquesta..omple d'esperança, i té una frase que sovint recordo: la tristeza es un derecho, y el silencio, sobredosis de dolor.

Més jove que jo

Sí, ell és més jove que jo, bastant més jove. No més inexpert, això diu, però quan jo tenia el meu primer nòviu, ell no havia fet ni la primera comunió.
Té l'empenta de quan jo tenia la seva edat, potser amb l'única diferència que jo aleshores em sentia tant segura amb tot! la diferència entre estudiar i treballar és bàsicament que, una hora o altre, t'avaluen, i pots demostrar que tot aquell temps ha valgut la pena. Treballant saps que fent el mínim, cobres igual a final de mes. No és gens estimulant...
Però vaja, no me n'aniré per les branques...és un noi que m'ha fet tornar a sentir desitjable. Sí, encara que sembli mentida, feia molt temps que ningú m'obria la gana. Que ningú em treia la roba, que ningú em deia lo bé que s'ho passava amb mi.
I això és un bany estimulant per la meva autoestima.
Perquè malgrat tot, no deixa de ser una aventura que no té futur. Una au de pas...un ave de paso, como pañuelos cura-fracasos.
Que me quiten lo bailao!

Pluja d'estiu

Ahir al meu poble va caure una que déu ni do! aquesta és la imatge de vora casa meva, al fons, un camió de bombers..i és que ja diuen que l'aigua quan ens falta, ens fa morir, quan ens sobra, pot matar-nos. Tot i així, és un dels elements, junt amb l'aire, i el foc, que configuren un planeta, i tot un univers.