Connectada

Després d'uns mesos sense Internet, amb l'ordinador reparant-se...curiós això de la informàtica...dius que se't penja l'ordinador, que et surten missatges que no entèns, i de seguida et diuen que és un virus. Doncs no! era un ventilador. Però vaja... seguim el fil...

Era extrany en mi no frissar per tenir Internet, però sempre hi ha succedanis pels grans vicis: la lectura. Us recomano "Yo mato" , em va enganxar moltíssim, i si us agrada la novel.la d'assassins en sèrie, i trames policials..no us el perdeu!

Això sí...el substitut del sexe mai serà la xocolata. Compreu-vos una bona joguina. I pels que pensin que és fred...no sempre tinc ganes d'estar amb algú! Diguem que follar-se a una mateixa té el seu encant! Vaja...ja em diuen que sóc rara...però no crec que hagi descobert la sopa d'all!

Quan no téns Internet aprofites més el temps...potser sí! però en la meva nova ubicació, tinc tot a menys de 5 minuts, i per triar! en menys de 40 minuts he fet totes les compres! i no em privo de res! Puc seure davant l'ordinador amb un got ben ple de cervesa i no sentir cap altre soroll que el tecleig. Tinc sort! ningú m'espera quan arribo a casa, ningú m'atabala ni em dóna conversa. Però tinc telèfon fix, avui he trucat la meva ex-sogra, que la tinc encantadíssima amb els canvis a la meva vida....suposo que saltaria d'alegria si un dia li digués que tinc parella. Però no.

Hoy se han cruzado nuestras miradas, tan sólo un instante.

Un mero segundo en que se ha parado el mundo.

Pero no he dudado en seguir caminando adelante,

porque tengo miedo, a terminar esa mirada en reproches,

en abandono, en soledad, en abismo.

I de nou la calma. La meva mare no pot creure's que em sàpiga espavilar tant i que no vagi, de tant en tant a "atracar" la nevera. No és el meu estil. De moment, puc dir que podria estar així la resta de la meva vida.

I ara que tinc connexió a Internet...........potser no llegiré tant, potser no aprofitaré tant el temps. O sí! treballo 8 hores, dormo 8 hores, me'n queden altres 8 que són ben meves. I en faré el que vulgui. I ara sí que no hi haurà ningú que em repliqui.

6229

El número? l'atzar, el meu cap verd, i bé... coses meves!

Any que passa

Ho tinc abandonat això d'escriure. És bon senyal? no ho sé. Ara fa dies que no disposo d'ordinador, i tot i que tinc fotos interessants no les puc carregar enlloc des d'on em connecto.

Ha passat un any sense pena ni glòria, amb molts canvis, sobretot el canvi de domicili, on cada cop sembla que m'hi vaig sentint com "casa meva". Faig la compra a diari, i si no és el cel massa tapat, contemplo durant una estona cada matí l'horitzó que des de la meva cambra es presenta, i on destaca Montserrat, i la torre de Santa Caterina, onejant la senyera que des de lluny distingeixo perquè són colors ben ensenyats des de l'infantesa.

He anat a Madrid dues vegades, una a un concert de Los Secretos, i una altra al concert de Quique González. Les dues en companyia de bons amics, que no sé si m'entenen massa, però almenys accepten que sigui així de..jo.

Amb el meu company de pis hi ha bon rotllo, el que hem parlat ho hem complert, i vaja...que ningú és perfecte, per començar, jo no ho sóc. Què tonta seria si volgués la perfecció en algú!

Començo l'any entre amics, i al dia següent, encara amb el regust amarg d'un gin-tònic, treballo una miqueta. Aviat dir que treballes serà un luxe. Tal com van les coses, em començo a sentir bastant privilegiada.

I l'amor...l'amor ja vindrà. Ja començo també a pensar que serà difícil. Perquè cada cop sóc més tancada , més desconfiada.
I el sexe...cada cop m'avorreix més.