Líbido

mmmmmmmm......ho he d'admetre! no sóc la persona freda intento aparentar. Però vaja! que no es malinterpreti! no sóc ninfòmana. Però sí que quan se'm dóna corda en un cert sentit...sóc de piles alcalines. Però vaja! que en els últims temps em reprimeixo moltíssim! Per què? molt senzill! follar per follar ( parlant en propietat) ja no té massa sentit. Està bé! no diré que no. Però resulta en el fóns poc edificant.

En l'art de l'onanisme no sóc gens moderna. Amb els dits ja en tinc prou. M'agrada sentir el tacte del meu cos. Tot i que no descarto en un futur fer ús d'algun artilugi. Mai se sap, tanta humitat potser em povocarà artrosi en els dits jejeje (espero que l'haver fet aquesta broma no sigui efecte boomerang i em passi de veritat).

A mi m'agraden les coses de veritat, que voleu que us digui?!

A vegades em fico al xat i hi ha veritables exhibicionistes! aquí teniu la foto d'un tal Fernando que pá qué. Hi ha un a la feina que té els mateixos gustos que jo, i quan li vaig ensenyar aquesta imatge es va posar malalt.

Què hi farem! hi ha molt "material" suelto i en desús. Una llàstima!

Però mentrestant! Onanisme! Que en aquesta vida només faltaria que ens prohibissin donar-nos un gustet de tant en tant ( ad libitum! com tot lo bo! )

Dimecres

Els dimecres no tenen res d'especial, a la feina, potser més volum de feina. Però ara que s'acosta Nadal, sembla que tothom mengi el doble o el triple.

Fa una estona que he sortit, al davant ja m'esperaven els gatets del carrer, que saludo sempre. I de sobte, sorpresa! passa en cotxe el meu ex-sogre!

Hi ha gent que m'estima, i molt, i es nota tant! i m'agrada tant saber-ho! En aquest cas, us pot sonar extrany, però.........remuntem a quan jo sortia amb D. ja feia tres anys i jo vaig dir-li de conéixer els seus pares! (crec que no és extrany! i 3 anys són suficients per saber una mica si amb la persona que et relaciones vols continuar o no). Sabeu que em va dir?.......que NO ERA LA MENA DE NOIA QUE LA SEVA MARE VOLDRIA.

Avui dia, si em passes això, li partiria la crisma al senyoret en questió. Però quan téns poc més de 20 anys i estàs enamorada...només se't cau l'ànima als peus.

Avui, despres de 7 anys i 3 mesos puc dir que els seus pares encara em tenen com una filla.

"un corte de mangas del destino", com a vegades dic.

Tinc ganes que acabi aquest any, no sé què més pot passar! les persones que estimo han passat alguna experiència que no és pas agradable. La salut, la meva, afortunadament no se'n ressent.

Però lliuto cada dia per no enfonsar-me. Perquè a vegades, massa vegades, llençaria la tovallola.

Però digueu-me idiota, si hi ha persones que m'estimen, això per mi ja és mitja vida. I la puc sofrir. Perquè sé que per algú sóc vàlida.

Túnels

Diuen que al final del túnel hi ha la llum. La vida què és? un continu viatge? un continu sotmetre's a la foscor? I dic foscor no en sentit literal. La foscor informativa, la petita parcel.la de realitat a la que ens deixen accedir.
Al final hi ha una llum, no la que il.lumina el túnel. Una llum de debò.

Lágrimas Negras

Buscar la llum

Ens passem la vida buscant solucions als problemes que esdevenen. Diu un proverbi, crec que àrab, que si hi ha solució, no és problema.Per tant, per què preocupar-nos?
Pre-ocupar-se? És a dir, ocupar-se de quelcom, abans que sigui. Divagar, vaja!
Perdem moltes energies preocupant-nos de les coses. Fins i tot de les coses que, un cop passi el temps, ni succeiran.
Busquem la llum en la foscor. I no sabem emprar altre sentit que no sigui la vista. Quan sabem que la majoria de vegades, o moltes, la vista ens enganya.
La nit, la meravellosa nit, on tots els gats són "pardus", on la gent no va irritada per la cafeïna. On els follets apareixen i es mesclen entre la gent. I a vegades inclús trobes àngels. I és que de dia, tothom va massa enfeinat. La vista pren el protagonisme, i els altres sentits queden endormiscats.
Però vaja, que sense més, us diré que moltes vegades, la llum ens la dóna aquelles persones que es preocupen per nosaltres.Doncs en la foscor dels nostres pensaments més vagabunds, hi ha una espurna que revitalitza tot el nostre esperit.
Una pedra en el camí per reposar. Un massatge, un bàlsam, un antídot del verí de viure.

Erotisme...o no?

Arribar verge al matrimoni...

Alletant la gateta...

A mi, tant una imatge com altra no m'han deixat freda.

Jorge Drexler

De posat tímid. Seu en un taboret, s'enfunda la guitarra. Té cançons precioses, que et deixen en un estat hipnòtic. I d'altres que et fan pensar que també hi ha una part del món que val la pena assaborir-la.

Maternitat

"No se nace mujer: llega una a serlo. Ningún destino biológico, físico o económico define la figura que reviste en el seno de la sociedad la hembra humana; la civilización es quien elabora ese producto intermedio entre el macho y el castrado al que se califica como femenino." (Simone de Beauvoir)

No és tant llunyana als nostres temps aquesta frase de la Beauvoir! A la feina, no sé per què, a vegades encara veuen en mi la possibilitat que hagi de ser mare. Jo ho tinc bastant clar, per no dir que claríssim!

I ho sento molt per la meva mare, que lluny de no voler que una filla li arribés amb "un bombo", en passar els anys, m'ha arribat a demanar un nét! el que s'ha de sentir!

Però vaja, hi ha un rerafons ideològic, i també un altre de més profà...que a mi, això de parir mai m'ha entusiasmat! per no dir que em causa un veritable pànic. Si hagués arribat la ocasió, no sé, per mi que m'haurien d'haver posat, no l'epidural, la integral. Adormir-me del tot i mira...despertar-me quan fós hora! Ja sé que sóc una mica bèstia, però jo no suporto massa bé el dolor, ni el físic, ni l'emocional. I no em vull hipotecar una vida sencera a patir per un fill.

..........I mira que són encantadors, i qué macos! però els dels altres! que no és questió que no m'agradin els infants, al contrari! però aquesta vida és a vegades tant difícil de portar-la per mi, que cap infant es mereixeria que li comentés coses semblants com que la vida és una merda.

Que ja ho descobriria, o no! a saber...potser em sortiria un fill d'aquells que tot ho veuen bé, que es lleven contents i que són uns cascabells d'alegria. Però ....no! ni pensar-ho.

I és que ser dona, no comporta ser mare. No cal passar per l'experiència estrictament biològica de la maternitat. Ser dona és molt més. És ser persona. Que tant en un gènere com en altre, comencen a ser escasses!

Avui fa anys el meu germà......33! sé que no ho llegiràs , però des d'aquí...felicitats! en uns anys seràs l'únic que tindré. I a vegades és difícil dir quant necessites algú.

Quién me querrá....

Una bonica cançó de la Christina Rosenvinge. Amb una tonada que convida a la son.

20 de Novembre!

Quin dia pels que som antifeixistes! 32 anyets que va morir el dictador! tot i que allò que digué.."atado y bien atado"..doncs el molt cretí no ens amenaçava en va.
Tot i així, en quina democràcia de tebeo estem! tots els preus pujant, i els sous..congelats! això és el que miren pel nostre benestar!
A sobre, amb la política de rebre a l'extranger lo millor possible, fa que molta gent que fa anys que paguem impostos, observem que per damunt d'això, al que acaba d'arribar se li ofereixen un munt d'avantatges. I és normal que rabiem. Sobretot quan el jovent se li fa molt difícil independitzar-se. Qui era mileurista fa uns anys, ho segueix sent, i aquests mil i pocs euros veu que no li arriben per a quasi res.
Dos sous serveixen per pagar una hipoteca i poc més.
La cultura és accessible si hi ha diners.........museus, cinemes, teatres, llibres, música,.....si! hi ha les biblioteques, però clar! si et grabes un cd has de pagar un canon de la EZgae.

Bé, no parlaré més de política que em poso malalta.
Una bona notícia:

"Los 11 años que he pasado con LOVG y todo lo que he vivido con ellos permanecerá por siempre en mi corazón y en mi cabeza pero he sentido que es el momento de comenzar una nueva etapa en mi vida emprendiendo mi carrera en solitario. Es una decisión que me produce tanta ilusión como miedo.He escuchado muchas tonterías sobre la relación que tengo con los chicos de LOVG y sólo puedo decir que en estos últimos años he convivido más con ellos que con nadie y que los quiero como a hermanos y añadir que mucho de lo que soy como persona lo he aprendido con ellos.Les deseo todo lo mejor y quien sabe lo que pasará en el futuro.Gracias a todos. Un beso enorme.Amaia Montero "(a la web oficial del "super-grup").

Qui em coneix, ni que sigui una mica, sap la "simpatia" que els tinc! I tant! i mira que em persegueixen contínuament en bars, en emissores de radio... Però no puc, i ho he intentat, però dues cançons seguides em produieixen certs espasmes que no...que no!

I que arriba la tardor!!! quina estació més collonuda. quins colors que ens ofereix! un goig per la mirada!

.......y me hablas de deseo

Me escribes que piensas en mi, que desearias amarme.

Crees que por haber estado con otros, ya me ha sido suficiente.

Y no entiendes que hacer el amor es algo que va mucho más allá del sexo.

Si piensas en mi cuando te masturbas, yo no puedo.

Porqué no tengo en mi cabeza ni tan siquiera lo que tienes tu.

Hasta a eso me has condenado.

Al onanismo en toda su expresión más literal.

Porqué cuando estoy conmigo, no pienso en nadie.

Nadie podría caber en mi cabeza más que tu.

Pero te niegas a entender que los otros cuerpos

han sido un sucedáneo por no tenerte a ti.

Que a quién más deseo es a ti.

Que no he hecho el amor en años,

porqué no puedo más que guardar para ti,

pasión, deseo, locura, sensualidad, y juego.

Por nadie ahora lo siento.

Hace más de un milenio que nadie me quita la ropa,

y hace más años que nadie me hace desear más.

Suspendida en el aire

te espero.........

y si he de poner un poco de humor...acude antes que hayas de usar Viagra.

Te deseo, más incluso que a la muerte misma.

Porque morir sin ti es preludio de averno.

Les Vacances

He passat una setmana, que puc dir que ha estat la millor de l'any! La Laura, com sempre, m'ha acollit a casa seva, i jo he pogut de disposar de temps per mi, per estar a soles amb la meva ciutat del cor.

No m'aixecava del llit massa d'hora, però em donava temps per anar al bar a esmorzar, i seguidament donar voltes per la ciutat, per aquells carrers de parets tant antigues.

Estan fa anys fent obres a la catedral de Santa Maria, i van fent excavacions i trobant coses, una d'elles és una nevera pública de temps d'Alfons X. Curiós, i magnific passar pels carrers i trobar testimonis d'una època llunyana.

Què més dir-vos, un viatge a Donostia el dimarts, que pensi el que pensi la gent d'aquesta ciutat,a mi no em té impressionada. Però allí hi treballa Javi, un amic que fa ja uns anys que hi parlo per telèfon. (va...us ho dic, és el del boli!). Molt bé aquell dia, "callejeando" com diu ell, prenent unes copetes, dinar, i cap a Gasteiz, que hi falta gent! tinc molt bona impressió d'aquest dia, que just era dimarts, 13. Mala sort? al contrari!

Estic molt contenta d'aquests dies, Laura, Dani, Marimar, Leire, Mari, i fins i tot els del bar de sota casa m'han fet sentir com a casa i molt apreciada.

No és que la gent que em veu normalment no m'apreciï, però suposo que el costum fa que acabis amb la sensació que els que téns al costat no et veuen, i no et tenen en compte.

Però vaja, tornem a la realitat. No he sortit de casa des que he arribat. El meu poble és tan gris. Tan avorrit..........buf! pero vaja, sé segur que hi tornaré, perquè sé que m'hi volen. És de les coses més bones que m'han passat a la vida. Trobar gent que em troba excepcional.

I em costa creure-ho. Però no sempre m'han de trobar pegues, oi?

Decoració de bars de Gasteiz

La vaca que hi ha fora del Cafè Plaza

El Bar Naski, ple de fotos a vessar de Marilyn! fins i tot a la màquina de tabac!

I la decoració del Cupé! molt bonica!

De l'amor a l'odi

Tants anys esperant, i tants anys promentent-me el món. Tants anys amagant-se darrera un número de mòbil. Tants anys amagant-se de tot.
Qui t'estima, no t'ha de fer plorar! I ho sabia! Ets tonta, Montse!! molt tonta!
Però en una expressió del meu pare..he aixecat les orelles...massa anys de Caputxeta i per aquesta vegada vull ser un llop. O almenys intentar-ho!
Quan t'han arribat a fer tant mal, no queda més alternativa que tornar-s'hi. La indiferència és oblit. I no vull oblidar. Vull que l'altra persona (encara dient-li així el faig quedar més bé del que li tocaria) pateixi, però no com diu que ha patit. Vull que pateixi com jo he patit. Que visqui la indiferència, l'oblit, que sàpiga què és que t'ignorin. No seré dolenta, seré justa.
Ull per ull, dent per dent.
Perquè qui la fa, la paga.
I s'ha acabat de ser jo la tonta. Des d'ara, l'odi forma part del meu ésser. També sé odiar. Perquè no hi ha res pitjor que una lleona ferida, llepant-se les ferides. I que no se m'acostin a tocar-me la moral. Perquè no mossego, però amb la mirada us mataré.

No puedo dejar de pensarte

.......pues eres el sueño de mi soledad.

Porque aunque eres lo inalcanzable,

mi mente te persigue,

te has encadenado en mi ser como una lanza hundida en el cieno.

Cual nido de escorpiones tengo el corazón,

en plena lucha por seguir sintiendo.

Porque solo la muerte me alejará de ti.

Porque sin tenerte cerca, te siento.

No es nunca suficiente lo que te digo.

Ni te sirve que haya sufrido.

Porque lo unico que sé, es que eres.

Y eres, porque mi corazón aun late.

Porque la muerte me llegó

y ahora solo soy tu esclava.

A la espera ......a la interminable espera.

Que esperando no deja más espacio que no sea para ser vivido por ti.

Para muestra...un botón

Que anuncien?

Hi ha molts anuncis que són molt curiosos, inclús visualment fantàstics, i la majoria tenen la virtut..jeje de que no t'assabentes del què anuncien, així pots estar amb tranquil.litat perque han intentat només captar la teva atenció, però no intenten vendre't cap moto.

Una altra cosa que vull comentar...que cara que s'ha posat la llet!!! en poc més de dos mesos, 20 cèntims. Al final, què haurem de beure per esmorzar? sucs? també són caríssims! no estic gens satisfeta en aquest país on les necessitats primàries cada cop costen més de satisfer, el pa, la llet, el sucre...cada cop més cars.
Per no dir de les compreses femenines, o dels bolquers per nadons! què volen que ens hi posem? draps com abans de la guerra?
Buff n'hi ha per agafar un coctel molotov i llençar-lo al Congrès dels Diputats!

Lakshmi, la nena hindú

Aquí podreu trobar la notícia: http://www.20minutos.es/noticia/301407/0/nina/ocho/extremidades/
Se llama Lakshmi, es hindú y su pequeño cuerpo es igual al de la divinidad india Vishnu, una diosa de 4 brazos. El martes se someterá a una operación de más de 40 horas y compuesta por 30 médicos para poder amputarle los pares brazos y piernas que tiene de más.
Eso sí, en su pueblo, los vecinos la adoran y su madre asegura que es como un regalo del cielo; una reencarnación de la misma diosa. (...)

Resulta que la operació serà molt complicada, però vaja, el que m'ha sorprès més és que neixi una criatura amb aquestes malformacions i fins i tot la seva mare ho vegi com un regal del cel. No ho sé.....penso a vegades que jo no he portat mai una criatura a aquest món per questions que algun dia us explicaré, i hi ha dones que pareixen i no se'ls veu la sensibilitat ni la intel.ligència per enlloc.

La ciutat dels meus somnis

Frágil, la película de Juanma Bajo Ulloa (gasteiztarra), transcorre la major part del temps a Gasteiz. Jo me'n vaig enamorar l'any 1992, quan amb dos amics hi vam anar a passar uns dies. Els de la festa de la Virgen Blanca. No paraven de fer concerts i l'ambient era boníssim (bé, ja poden dir el que vulguin els de Bilbo, o Donostia...jo tinc el cor fixat en Gateiz).
Anys més tard, cap al 2001 vaig coneixer per xat a Txus. Que de mica en mica, de l'amistat, es va anar transformant, de la manera més inversemblant, en quelcom més (dic inversemblant, perquè fins al dia d'avui mai li he sentit la veu, i mai l'he vist).

Més tard, vaig conéixer un noi de Calaf que hi té família. I del qual pot dir-se que em vaig enamorar. Sempre penso, i així ho definia, que vam establir una proto-relació de parella (proto perquè era un inici d'alguna cosa, hi havia molt més que simpatia.......i en una època en la que ell va fer autèntics sacrificis per poder-nos veure).

Però vaja, tornem a Gasteiz...allà hi tinc una de les meves millors amigues, per la qual he fet coses que mai hagués imaginat! fer un viatge tant llarg, amb depressió, desanconsellada per la psicòloga, vaig anar a estar amb ella just poc després de morir-se la seva mare. Vaig haver de cuinar, fer-la sortir, escoltar-la, va ser molt i molt esgotador per a mi. Ni us ho podeu imaginar.

Però la vida continua. El meu lligam a Gasteiz és també irracional, potser perquè així com Barcelona sempre em resultarà massa gran...Gasteiz, amb el seu casc antic, i la gent que hi corre, se'm presenta com aquell lloc on m'hi puc sentir millor.

No només Laura té ganes que hi torni, és Leire, Jon Ander, Dani, Marimar,Maria, les perruqueres, el del bar de sota, i segurament fins i tot l'estàtua que li diuen "la mirada" oficialment, però que oficiosament és "el coño de la vitoriana". Jo miri com me'l miri, sempre veig que aquell forat té forma de compresa sense ales...

I aquí...a la glorieta, o quiosco, del parque de la Florida, és on ens casaríem amb Txus, i convidariem tothom a xocolata desfeta.

Però és que la ciutat em té totalment enamorada. Sé que ell hi ha viscut, hi ha caminat pels carrers, i cada racó de la ciutat me'l porta a la ment. Perquè molt al meu pesar, ell mai entendrà tot el què sento.

A falta de pan...buenas son tortas!

I tant! ultimament m'ha donat per menjar xocolata! en "estados carenciales" és excel.lent!. No diré que substitut. Però el cacau no sé que té que et sacia i et deixa amb els ànims en bona forma. És energètic, a més. I no vas per la vida com una pansa o un globus desinflat!

Que engreixa? i què no engreixa? beure aigua? com tinguis retenció de líquids veuràs!

Però això si que mai, mai dels mais, em faltarà la meva dosi d'erotisme! I per això us penjo aquestes imatges que trobo per aquests "puestus".

Ja diuen, el sexe té coses molt positives, et deixa la pell com una seda. I per això, a instàncies d'un amic meu, se'm fa necessària la troballa d'un amant. Un amor no, que quan s'acaba et deixa el cor més trist que un nen sense caramels.

Per cert, diuen que no hi ha millor manera de suïcidar-se parcialment que matar l'ànima. Jo pensava que era la resignació, el suïcidi més quotidià. Però també diuen que enamorar-se bojament et deixa acabada. Sobretot si t'enamores d'indesitjables.

Estaré mig morta? es normal que no m'agi enamorat en uns 5 anys? perquè fet i fet, CCR segueix sent part de la meva vida quotidiana, però a vegades no em fa ni fred ni calor. No ho sé, dec ser rara.

Bé, doncs aquí van les imatges, mireu-les com jo les he mirat...són boniques esteticament .

Quin caràcter!

Je je els que no em coneixen més que en la meva vida no laboral, pensen que acostumo a tenir bon caràcter! je je pues van ben equivocats.

Començo que semblo la senyoreta rotenmeyer. Joé! és que només de veure tanta pussilanimitat, tanta doneta amb talons, tanta flema i tant "això pot esperar", se'm posen els nervis a cent!

Exagerada? Potser si! però avui ja m'han descobert que tinc sang baturra...pels desvarios que em sortien per la boca! fins i tot m'ha dit una companya que en sa vida els havia sentit.

I és que hi ha gent poc viatjada en això de proferir improperios.

Si mai em dóna per maleïr-vos els ossos, tinc un repertori que fa angúnia! jajaja penseu que de petita em tenia que defensar d'alguna manera...entre empollona! gafotas!..........bueno! ja vaig aprendre aviat allò de "i ta mare és verge!", "ets absurd". I és quedaven una estona pensant...què haurà volgut dir?

He llegit avui un article de la Lucia Etxebarria. M'encanten els seus articles, més que no pas els llibres, que la veritat, no he passat mai de la tercera pàgina. No em motiven. Potser no he encertat l'època en que vaig obrir-los. Parlava de lo malament que queda dir que no estimes a la mare que et va parir. He de trobar el seu blog perquè diu que va fer una enquesta on la majoria de persones deia que no aguantava a la seva mare. Curiós, però cert com la vida mateixa.

Bé, em retiro ja que és tard. Demà a veure si puc llevar-me abans de les 10.30. Porto uns mesos que no sé què em passa. M'hauré enamorat de Morfeu? no m'extranyaria, és l'únic que em porta a la plena tranquilitat.

Gràcies Albert pels teus comentaris. Ja saps que pels amics, tot!

S'acosta Nadal

El mes de novembre és dels pitjors de l'any. És un sense-sentit. Fa fred. Tot i que últimament, ja no saps què posar-te. Però vaja, aquí no parlaré del temps, perquè posats a dir...el que tothom diu que és bon temps, per a mi no! ara vé el bon temps! que si téns fred, t'abrigues, i punt!
La setmana que vé faré vacances. Ja li vaig comunicar al Txus. Ell diu que aquests dies potser li toca anar a Madrid(en els ultims anys, no para mai quiet, si no en hospitals, anant amunt i avall).Sempre treballa i em diu que un cap de setmana no dóna per a res.
Vaja! doncs així...??? estic altre vegada començant a atipar-me. Molt tipa estic de tanta espera. De tanta indecisió. Ahir remenant papers, vaig veure una factura d'un disc que li vaig fer arribar ni més ni menys que al juliol del 2002!
The neverending story. Sí! n'hi ha per matar-me! Tot i que crec que dimitint de tantes coses com he dimitit, moltes coses en mi van morir.
I ara vindrà Nadal. I se suposa que hem d'estar contents. Però a mi em repugna tanta hipocresia. Aquells amics que només s'enrecorden de mi fer aquestes dates. Per no dir de la família...que no estan tant lluny! No ho sé, també un llistat d'absències fan que des de ben petita el Nadal me la rebufi!

L'Albert a l'Abbey_ 4-10-2007

Amb una mica d'ajuda del Photoshop, he pogut retocar la foto que vaig fer-li al meu amic Albert, durant la seva intervenció. Va ser un moment molt bonic i viu del concert, i a falta de millors imatges, aquesta que ens evoca a aquells instants, on una guitarra trista, en mans de l'Albert, retroba l'alegria i sona...Sona!

La Nora

La Nora és una gata que corre per Youtube, i toca el piano. Més bé o més malament..depèn...però té la seva gràcia!No us perdeu aquest vídeo
I d'altres gats que neden com gossets. Increïble, el món d'Internet! surt de tot!

Per fi...vacances!

Uff! no costava tant!una setmaneta de vacances després de la que vé. Semblava impossible! però vaja, que en aquesta vida, pel que són els teus propis drets sembla que hagis d'anar pidolant obstinadament.
Fugir, fugir és el que vull per uns dies de la tediosa rutina en la que m'instal.lo setmana rera setmana.
Diuen que se'ns fa necessària una rutina. Fins i tot, a les criatures els hi ensenyem des que neixen. Dormir tantes hores, menjar a tal hora, i perquè defecar depèn d'un mateix...sinó també marcarien un horari.
Sembla que fins i tot per follar hi hagi també un dia...el dissabte! cony! jo sempre havia entès que fer dissabte era fer neteja, treure la pols...ah...ja! un altre eufemisme del "polvo" jajaja
Bromes apart! anem tots com un ramat a tot arreu. En sortir d'un cinema, en entrar a una discoteca, en anar tothom al mateix bar, aquesta tendència innata de gregarisme, no ens allunyem tant de les formigues, de les abelles, o dels ocells.......
I ens creiem el melic del món! que gilipolles que sóm!

Audrey

La bellesa és en els ulls de qui miren. Dues actrius, una, què dir-ne? un mite, un estil, i em manquen paraules.

L'altre, de bellesa tranquil.la. Actriu singular ( protagonista d'Amélie, de Largo Domingo de Noviazgo, de El codi Da Vinci). Jove, però amb una llarga carrera.

El primer dia

El primer dia que entri al cel ...

serà sense permís.

I serà per retrobar-vos.

Morfeu m'ajudarà, perquè no hi ha porta més dolça cap al cel que als seus braços.

En tinc ganes.

Però sé esperar.

No he fet res més en aquesta vida que esperar.

Halloween

Cada cop les tradicions són més confuses! no era anit la Castanyada? Doncs jo portava un barret de bruixa, de les que volen amb escombra....Però és que n'hi havien unes quantes! i vampirs, i diables....vaja! com sempre!