12 de jul. 2008

Pluja d'estiu


Ahir al meu poble va caure una que déu ni do! aquesta és la imatge de vora casa meva, al fons, un camió de bombers..i és que ja diuen que l'aigua quan ens falta, ens fa morir, quan ens sobra, pot matar-nos. Tot i així, és un dels elements, junt amb l'aire, i el foc, que configuren un planeta, i tot un univers.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Que reconfortant saber que cada dia em rento la... cara amb un tros d'univers. ;)
Salut!!!

Kaputxeta ha dit...

La cara i la resta! sí perquè fet i fet no sabem quin és el valor de les coses, de l'aigua que surt de l'aixeta, de coses que semblen tant normals...
I tot forma part d'un tot. Com quan una titella pren vida a través de les teves mans.

Hi ha una cançó de Miquel Abras "Amb tu sóc jo" on hi ha una frase molt bonica: "ets un trocet de l'univers, on millor es respira".

Salut, Miquel! molta salut!