No sé com explicar que...

....que a partir d'avui ha començat una nova etapa de la meva vida.
Ja us ho explicaré.
Hi ha canvis ,
Alguna cosa, però, sempre constant.
Potser es faran realitat alguns somnis....compte amb el que es somia!

Però estic contenta! deu ser bon senyal!




I a les penes...punyalades.
Que la vida són 4 dies (molt mal comptats, per cert!)

Mi desconocido

Confluimos incesantemente entre tus sueños y los míos.

Incesantemente vamos confluyendo al temible olvido.

Rogando un descanso a nuestras mentes, que vuelan, que danzan,

que nos dan pan sin tener hambre.

Dicen que quien bien te quiere te hará llorar...

Mi dolor es seco y amargo, como un trago del peor whisky,

pero ese deja resaca, lo otro, puñaladas en el alma.

Casi me obligan a olvidarte,

y nunca me olvido de pensarte.

Ese es mi pecado, y me rindo a ti,

mi desconocido.

Álamo

Després d'una etapa insípida, van presentar, sense els Dolarcash (sembla que eren els dos guitarristes mediocres, per no dir dolents), el nou disc Carreteras.
Podeu visitar la página del grup al myspace : http://www.myspace.com/carreteras

I si volteu per Barcelona el dia 25 a La Sala Zacarías de Barcelona, a les 10 de la nit, els podreu veure i escoltar.

Argumentacions

Fa temps que 30 minuts de descans a la feina em semblaven excessius donat el fet que no es pot sortir del recinte.

30 minuts inacabables que quan ja havies acabat de berenar, no et quedava més alternativa que contemplar Collbaix, la muntanya que veieu a la foto. Sí...podeu pensar...els capvespres oferien un espectacle bonic de veure. Inclús, a l'esquerra, i de fons, es veia Montserrat. Però... de fons, soroll de telèfons, soroll de la feina que havies deixat i que et cridava, i en el fons...no era un descans.

Era estar 30 minuts reclosa, en un racó de l'arxiu.

En poc més d'una setmana he aconseguit el que em deien que seria impossible: reduir aquests 30 minuts a la meitat. No haver de recuperar tant temps. I fer possible que la necessitat de parar una estona no es torni gairebé un càstig.

I és que les coses, segons com les plantejes... a partir d'ara tots contents, doncs la dinàmica de feina no es veurà tant capgirada .

Estic per buscar arguments per una puja en el sou.... disfressant-la de al.licients per la productivitat? és que ben bé hi ha gent que sembla que a la feina hi va a passar l'estona.