Argumentacions
Fa temps que 30 minuts de descans a la feina em semblaven excessius donat el fet que no es pot sortir del recinte.
30 minuts inacabables que quan ja havies acabat de berenar, no et quedava més alternativa que contemplar Collbaix, la muntanya que veieu a la foto. Sí...podeu pensar...els capvespres oferien un espectacle bonic de veure. Inclús, a l'esquerra, i de fons, es veia Montserrat. Però... de fons, soroll de telèfons, soroll de la feina que havies deixat i que et cridava, i en el fons...no era un descans.
Era estar 30 minuts reclosa, en un racó de l'arxiu.
En poc més d'una setmana he aconseguit el que em deien que seria impossible: reduir aquests 30 minuts a la meitat. No haver de recuperar tant temps. I fer possible que la necessitat de parar una estona no es torni gairebé un càstig.
I és que les coses, segons com les plantejes... a partir d'ara tots contents, doncs la dinàmica de feina no es veurà tant capgirada .
Estic per buscar arguments per una puja en el sou.... disfressant-la de al.licients per la productivitat? és que ben bé hi ha gent que sembla que a la feina hi va a passar l'estona.
3 comentaris:
30 minuts destinats a relaxar-se poden estressar... una gran observació molt ben contada.A mi també em passava a la darrera feina.
un besote!
sí, sobretot perquè no es pot sortir del recinte, i de fons escoltes telèfons sonant, impressores...i la feina que has deixat.
Però vaja, ara tinc 15 minuts, molt ben aprofitats. No falta ni sobra res.
Buff explicaré més sobre la feina perquè tela...
un petó fosca!
al menys pareix q tens bones vistes jeje relaxants
:)
Publica un comentari a l'entrada