Any que passa

Ho tinc abandonat això d'escriure. És bon senyal? no ho sé. Ara fa dies que no disposo d'ordinador, i tot i que tinc fotos interessants no les puc carregar enlloc des d'on em connecto.

Ha passat un any sense pena ni glòria, amb molts canvis, sobretot el canvi de domicili, on cada cop sembla que m'hi vaig sentint com "casa meva". Faig la compra a diari, i si no és el cel massa tapat, contemplo durant una estona cada matí l'horitzó que des de la meva cambra es presenta, i on destaca Montserrat, i la torre de Santa Caterina, onejant la senyera que des de lluny distingeixo perquè són colors ben ensenyats des de l'infantesa.

He anat a Madrid dues vegades, una a un concert de Los Secretos, i una altra al concert de Quique González. Les dues en companyia de bons amics, que no sé si m'entenen massa, però almenys accepten que sigui així de..jo.

Amb el meu company de pis hi ha bon rotllo, el que hem parlat ho hem complert, i vaja...que ningú és perfecte, per començar, jo no ho sóc. Què tonta seria si volgués la perfecció en algú!

Començo l'any entre amics, i al dia següent, encara amb el regust amarg d'un gin-tònic, treballo una miqueta. Aviat dir que treballes serà un luxe. Tal com van les coses, em començo a sentir bastant privilegiada.

I l'amor...l'amor ja vindrà. Ja començo també a pensar que serà difícil. Perquè cada cop sóc més tancada , més desconfiada.
I el sexe...cada cop m'avorreix més.