28 de gen. 2009

Connectada


Després d'uns mesos sense Internet, amb l'ordinador reparant-se...curiós això de la informàtica...dius que se't penja l'ordinador, que et surten missatges que no entèns, i de seguida et diuen que és un virus. Doncs no! era un ventilador. Però vaja... seguim el fil...

Era extrany en mi no frissar per tenir Internet, però sempre hi ha succedanis pels grans vicis: la lectura. Us recomano "Yo mato" , em va enganxar moltíssim, i si us agrada la novel.la d'assassins en sèrie, i trames policials..no us el perdeu!


Això sí...el substitut del sexe mai serà la xocolata. Compreu-vos una bona joguina. I pels que pensin que és fred...no sempre tinc ganes d'estar amb algú! Diguem que follar-se a una mateixa té el seu encant! Vaja...ja em diuen que sóc rara...però no crec que hagi descobert la sopa d'all!

Quan no téns Internet aprofites més el temps...potser sí! però en la meva nova ubicació, tinc tot a menys de 5 minuts, i per triar! en menys de 40 minuts he fet totes les compres! i no em privo de res! Puc seure davant l'ordinador amb un got ben ple de cervesa i no sentir cap altre soroll que el tecleig. Tinc sort! ningú m'espera quan arribo a casa, ningú m'atabala ni em dóna conversa. Però tinc telèfon fix, avui he trucat la meva ex-sogra, que la tinc encantadíssima amb els canvis a la meva vida....suposo que saltaria d'alegria si un dia li digués que tinc parella. Però no.

Hoy se han cruzado nuestras miradas, tan sólo un instante.

Un mero segundo en que se ha parado el mundo.

Pero no he dudado en seguir caminando adelante,

porque tengo miedo, a terminar esa mirada en reproches,

en abandono, en soledad, en abismo.

I de nou la calma. La meva mare no pot creure's que em sàpiga espavilar tant i que no vagi, de tant en tant a "atracar" la nevera. No és el meu estil. De moment, puc dir que podria estar així la resta de la meva vida.

I ara que tinc connexió a Internet...........potser no llegiré tant, potser no aprofitaré tant el temps. O sí! treballo 8 hores, dormo 8 hores, me'n queden altres 8 que són ben meves. I en faré el que vulgui. I ara sí que no hi haurà ningú que em repliqui.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Jo crec que la masturbació ens dignifica.
Salut!!!... y força el... això... el que facis servir ;)

Kaputxeta ha dit...

jajaja Miquel...la masturbació ens dignifica i alhora ens ajuda a conéixer el cos. Si, el trastet té prou força, recarregable, i tres hores d'autonomia jajaja que mai he esgotat d'una tirada. No aneu a pensar que sóc ninfòmana jajaja

Mentre tinguem dues mans i imaginació...alegria! són 4 dies malcomptats. I si trobem alguna companyia, que no sigui sinó per ponderar l'alegria. Yeah!