La confiança

Necessitem relacionar-nos amb les altres persones. Necessitem poder sentir-nos una mica semblants als nostres "semblants".

La confiança es guanya, a vegades fàcilment. Qui no ha explicat coses a un total desconegut precisament perquè sabem del cert que aquella persona ens ha escoltat i no ens podrà fer mal, precisament perquè no la tornarem a veure.

És com quan t'entregues a un amant d'una sola nit. Ho vius amb total plenitud, sabent que aquella és la primera, i també l'última vegada. No hi ha res a perdre.

Parlava l'altre dia amb una persona, i em va dir el següent, potser no amb les paraules textuals: tu ets qui facilites que et facin mal, que juguin amb els teus sentiments. Perquè aquell bagul on els guardem només tu en téns la clau, i si l'obres és perquè vols.

No et farà mal qualsevol, et farà mal qui sap com fer-lo , perquè tu mateixa li has mostrat com.

Qui juga amb els nostres sentiments és perquè els sap.

Llavors cal obrir-se als sentiments, als altres, però amb una certa reserva. Perquè per bé o per mal, necessitem estimar. I que ens estimin . I a vegades cal arriscar-se.

Consti que parlo d'estimar en el sentit més ampli de la paraula.

Aquest blog el llegiu gent desconeguda, també el llegiu d'altres que puc llegir també els vostres blocs. I per últim, el llegeixen amics, i a vegades pateixo perquè aqui és on explico el que mai explico.

Cada cop sóc més hermètica. Cada cop em protegeixo més. Perquè no vull que mai ningú jugui amb mi si jo no vull jugar. Que fins i tot els animals ho saben!