Diuen...
...que avui és dilluns...
...que demà serà un altre dia.
...que hem d'esperar perque un dia veurem el cadàver de l'enemic.
...que somriure és el millor atac pels que ens volen fer mal.
I jo penso... que potser hauria de fer una mica més de cas als consells. Que fet i fet, tot i que la meva vida és meva...no penso marxar d'ella sense haver deixat uns quants punts ben posats sobre les "i", i si cal sobre les "j".
.............va dir un dia una dona: quan sóc bona, sóc bona. Quan sóc dolenta, sóc millor.
Millor que ningú em desperti el llop que tinc a dins.
2 comentaris:
Em fas por. Un dia d'aquests, et faràs taxista, faràs el torn de nit, et raparàs i a "You talkin' to me?" s'ha dit.
Salut!!!
A tu Miquel, et faig por? nooooo!
Bé, de moment no has de patir jeje
Uy em pintes com un Robert de Niro venjador... quina peli, per cert! on debutava la Jodie Foster.
Ay quins temps, on el dolent era dolent, i el bo, hi havia bons? o babaus?
Estic tipa de ser la bona nena. Estic tipa que em prenguin el pèl més del necessari.
Estic tipa d'estar tipa , i sense menjar més del necessari, i no perdre un gram. Ostia!
Buf
Publica un comentari a l'entrada