9 de nov. 2008

Independència


Sí...s'acosta cada cop més el dia en què ja no viuré a casa dels pares. I us presento aquest paisatge de cables, façades, cel, i fins i tot Montserrat, que podré veure cada dia des del pis que he llogat amb un amic.
La independència té un preu..i tot just comença i m'adono que els preus estan pels núvols. Però ho superarem. Perquè apart de poder veure cada dia l'horitzó just llevar-me, podré dir-me a mi mateixa que he donat un pas més en la prova de maduresa que tothom esperava.
No, no ha mort Peter Pan, però a vegades cal deixar enrera també algunes cadenes que ja ens tenien acostumats. La llibertat. La llibertat m'espera, i cada matí sabré que per fí, la meva vida em pertany.

1 comentari:

Susi ha dit...

Enhorabona!!!
Per mi la independència és un pas vital per construir la teva vida al teu estil. Per no dir per anar en "bolingues" per la casa sempre que vulguis... jejejeje :-)

Que ho gaudeixis de l'experiència i de la convivència.

Una abraçada,
Susi