Independència
Sí...s'acosta cada cop més el dia en què ja no viuré a casa dels pares. I us presento aquest paisatge de cables, façades, cel, i fins i tot Montserrat, que podré veure cada dia des del pis que he llogat amb un amic.
La independència té un preu..i tot just comença i m'adono que els preus estan pels núvols. Però ho superarem. Perquè apart de poder veure cada dia l'horitzó just llevar-me, podré dir-me a mi mateixa que he donat un pas més en la prova de maduresa que tothom esperava.
No, no ha mort Peter Pan, però a vegades cal deixar enrera també algunes cadenes que ja ens tenien acostumats. La llibertat. La llibertat m'espera, i cada matí sabré que per fí, la meva vida em pertany.
1 comentari:
Enhorabona!!!
Per mi la independència és un pas vital per construir la teva vida al teu estil. Per no dir per anar en "bolingues" per la casa sempre que vulguis... jejejeje :-)
Que ho gaudeixis de l'experiència i de la convivència.
Una abraçada,
Susi
Publica un comentari a l'entrada