Poder dormir sense crits
La meva segona nit a casa meva, bé, del tot meva no, compartida, i de lloguer. Però vaja..per simplificar, ara quan digui casa meva voldrà dir tot això. I molt més.
Poder anar a dormir sense el soroll de la tele, sense filosofades de mon pare i rèpliques de ma mare. Sense por a fer una cervesa tot fent un entrepà perquè ja no he de conduir per arribar a casa.
Tranquil.litat. No sabeu pas quan ho volia, i quasi em surten llàgrimes mentre ho escric.
Potser m'espera una etapa de la meva vida una mica més feliç. No ho sé. El que ensumo ara...i diuen que primer que el foc s'ensuma el fum, és tranquil.litat. Així ho espero.
5 comentaris:
com m'alegro Kaputxeta!
Les teves paraules em recorden a quan jo em vaig independitzar, és difícil d'explicar, però és quelcom genial.
Per cert: si que és casa teva! doncs tu la faràs teva durant el temps que hi visquis...
El meu pis és meu, tot i que encara pertany al banc :-)
Hola Susi, el meu pis no és meu perquè és de lloguer i el comparteixo amb un company. Pero bé. Ell acaba de treballar molt tard, i jo a aquelles hores ja dormo. Una delícia. Poder tenir la sensació que estàs sola i si vols, correr nua pel pis. O escoltar música , la que vulguis. En fin...que en certa manera m'ha tocat una loteria.
Un petó, xula!
Està molt bé i m'algro per tú. Estàs preaparada per abandonar em menjar de la mama i endinsar-te en la tóxica cuina per solters?
Salut!!!
Ara que hi penso... tú ets soltera no?
Salut!!!
Sí, solterísima. Però no viuré sola, amb un amic amb el qual mai ens entendrem si no és fora de l'habitació.
Publica un comentari a l'entrada