Dolça amargor
La vida...la meva vida és un cercle tancat. I jo sóc un triangle tancat i que li costa canviar. Camino constantment en cercles, no oblido, recondueixo, i al final, tot el que abans em feia mal, ara em fa viure. Txus, altre cop Txus, el que em mata i el que em fa viure. El que amb les mateixes promeses de sempre, fa que novament caigui com mosca a la mel.
I ja no és només el refredat que he tingut aquesta setmana, ja no és l'estres que em suposa el començar una nova vida fora de casa els meus pares, que es retarda però que hi camino a passes lentes però a consciència.
Ja no és això, és la mena de nostàlgia de quelcom que mai he tingut però que sempre he volgut. Ell és això, una promesa incompleta, un tot reduït a un no res. Però un res que es podria convertir en un tot.
Un embolic tot plegat que no fa més que recordar-me que no puc oblidar-me d'allò que mai he tingut. Del desig a tota hora. De les hores mal comptades en un rellotge imaginari. D'un volar de dues ments que cada cop que s'acosten no fan més que mortificar-se.
Perquè jo en el fons tampoc sé segur si vull estar amb ningú. Perquè no em fa por morir demà.
Perquè l'únic que em queda per fer realment en aquesta vida és abraçar-lo. I sento que si no ho faig no tindré pau dins meu. 
6 comentaris:
Doncs ja saps; ves, abraça'l i torna. Prou difícil es conduïr la pròpia vida com per permetre que un segona persona ho faci.
Sempre surts a les fotos mirant avall?
Salu!!!
no vols dir que en Txus apareix quan estàs avorrida?
se lo que és no oblidar i voler aferrar-se al passat, però aquesta postura només fa que et perdis les oportunitats del present i les que estan per venir.
Potser l'única manera d'oblidar aquest Txus seria que aparegués un altre Txus :-)
Mereixes troba'l
Una abraçada,
Susi
Bonica! Una altra vegada amb 'el de sempre'? Estic totalment d'acord amb la Susi! La vida és molt curta i no pots perdre't un munt d'oportunitats per un fantasma del passat! (no et pots passar tota la vida esperant a que algú es decideixi... això no s'ho mereix ningú).
Una abraçada :)
Mira noieta...no et dire pas que passis d'ell, però has de seguir fent la teva vida...i si un dia les possibilitats et porten a trobar-lo...BINGO!!. Que no...doncs com a mínim no hauràs deixat la vida aturada...Cuidat wapa.
Cada un viu la vida tal i com creu que ha de fer-ho. Al menys es el meu parer, clar que el important es viurela, ningu ho fera per nosaltres, aixo segur, aixi que tan se val si son cercles, concentrics o no, perque aquests cercles a vegades ens porten a recorts dolssos i d´altres amargs, o si es en linea recta sence pensar massa en el passat. La vida Kaputxeta, es aixo, sentiments, molts, i de molts tipos.
Una caricia lleu Kaputxeta
Hump
Nena! Espero que hagis passat unes bones festes, i que l'entrada d'any sigui espectacular i aconsegueixis tots els teus propòsits.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada