Esperar i desesperar

Aquesta és una de les meves cançons preferides de Sabina. Potser no la més coneguda, però des que vaig saber que existia un cantant que es deia Joaquin Sabina, i en vaig escoltar unes cançons, aquesta, junt amb d'altres, són les que m'agraden més.

Bé...tinc això una mica abandonat, però és que tinc massa idees, i massa mal ordenades com per posar-les per escrit.

A tres amics els diria.... perquè perdre el temps esperant? quan dues persones volen estar juntes, no hi ha motius per no estar-hi, però sí EXCUSES. M'he passat 6 anys de la meva vida esperant una persona, a que es decidís a donar la cara, amb mil excuses, amb mil raons que creia jo explicaven la seva absència. I res...EXCUSES. Són només excuses, un joc no massa clar en què ningú guanya, ningú perd. Només el temps, un entreteniment. Un tenir el cap a la Lluna, un il.lusionar-se amb vanes il.lusions. Quan la vida segueix, quan hi ha mil raons per tenir el cap damunt el coll, damunt les espatlles, i deixar de fer volar coloms.

Que ningú és tant especial com per haver de suplicar al destí. Ho sé prou jo. Ho he acabat sabent, amb moltes llàgrimes, amb molta frustració. Amb un present ple de resignació. Amb un saber i estar segura que res a la vida es mereix tanta espera. Que quan dues persones volen estar juntes, no cal que estiguin tots els astres alineats. Que la voluntat és l'axioma.

Per això aquest Rebajas de enero, perquè "apenas llegó, se instaló para siempre en mi vida". Les coses passen sense adonar-nos, precipitadament. I en la mesura que en el fons desitjo que un dia em passi...que començo a pensar que sóc una mica marciana... jo també desitjo que a ningú li facin perdre el temps amb "cuentos chinos".