M'has alegrat el dia

Només veure'ns has somrigut, has fet broma, m'has dit bon dia a les 2 de la tarda. I és que he dormit poc pensant en tu, somiant desperta, entretinguda en d'altres coses, però tant de bo algú com tu aparegués a la meva vida, disposat a que la vida ens somrigués.

Perquè tu no ets per mi. Però jo somio un dia trobar-te en un altre. Massa nois, massa cadells, massa txitxarel.los, i pocs homes.

Bé, apart d'això ....sempre Gasteiz. Ara han començat les festes, i recordo molt aquests dies, la plaça de la Virgen Blanca, la música als carrers, els bars plens, i un bon rotllo que no trobaràs o et costarà molt trobar a Catalunya.

A vegades penso que un troç de cor el tinc allí, perquè no deixo mai de pensar en Gasteiz, no deixo de pensar que allí hi ha part del meu esperit, que crida a l'altra part, que la reclama. No ho sé, és molt extrany. Però a vegades imagino els seus carrers, com quan t'imagines el cos de l'amant. M'hi passejo, volo amb la imaginació, i el cor no s'acontenta amb bàlsams tant inerts.

Però la vida és així, et porta per camins extranys, inexplicables, i si vols trobar alguna raó vas llesta!

Tinc tantes ganes d'alcohol, de sexe, de follia...que mataria si fós necessari.