Txus - o un tal Jesús María Larrea Uriarte

La vida a vegades ens porta per camins impensables. La ruptura sentimental que vaig tenir l'agost de l'any 2000 em va portar a una depressió, causada per molts altres factors.
Les noves tecnologies m'oferien el que no podia trobar en els amics: una catarsi permanent del meu dolor. Unes ferides acabades de fer, junt amb d'altres que no cauteritzaven. El chat era per mi un remei, però amb els seus efectes secundaris...l'addicció a la comunicació, i una de pitjor que va venir després...penjar-te d'una il.lusió que mai acaba de fer-se realitat.
Garden, així es presentava. Garden és una paraula en euskera que significa diàfan, clar. I és el que mai he tingut. Paraules i més paraules escrites que formaven la trama d'una relació a distància, fictícia o no, però que només qui estima sense esperar res a canvi ho pot entendre. I potser tampoc. Perquè Txus ha estat per mi un conjunt d'esperances, de planificació, d'espera, de bloqueig . I ha estat una empenta cap a un abisme en el que inexplicablement ja m'hi havia acomodat.
Txus també és una ferida, una ferida ben fonda que ha deixat que penetressin en mi idees, i persones que estant bé no haurien entrat mai a la meva vida.

I malgrat tot, no me'n penedeixo. Tinc almenys la seguretat de que no se'm va morir el cor. Que puc estimar. I que afortunadament, el aquest llarg camí de roses i d'espines....he trobat persones que em tenen afecte. Què seria jo sense elles?

L'amistat és el millor bàlsam per les ferides. En els seus braços ens acull i ja de res tenim por. És el nostre bastó quan ens fallen les forces. I és l'estimació que perdura.