El cap a la Lluna

Sí..he tingut això una mica abandonat, i no per cap raó important, o sí. Però a vegades hi ha un garbuix d'idees impossibles de desxifrar en el codi linguistic al que estem acostumats.
Una tornada al treball no massa clàssica, amb vaga de transportistes, i una pèsima organització i manca de respostes resolutives...és un món canviant, i hem d'estar preparats per tot, diuen...
Però a banda d'això, la clausura que no finalització d'un tema, Jesús. Dic clausura perquè el penso tancar amb molts panys en la meva memòria. I així com en aquest bagul ja hi havia records per oblidar, he hagut de fer una re-estructuració.
No us passa que quan feu neteja a l'armari sempre trobeu quelcom que us fa recordar alguna cosa?
El cap a la Lluna, o ben lluny, allunyant-me de la realitat que m'envoltava en la inmediatesa. Un estar, però no estar. Una abstracció de mi mateixa, una aparició, però no una presència.
Però vaja..se'm va passant. Certs desenganys en el camp d'Internet, però no diferents de la realitat propera, el confiar amb desconeguts té un risc.
La pèrdua de la càmera digital que feia poc més de dos mesos m'havia comprat. Què en faran? per mi era una cosa personal. Ara ja no roben diners, ara roben per tocar la moral.
I tornar a sentir que per un noi de 24 sóc atractiva...una també té el seu punt hedonista, no?

"Jo de gran vull ser com tu"...m'ho han dit algunes vegades. Que mirin una mica endins, no hi ha motiu per sentir admiració.