"La prueba del algodón"

S'acaben ja uns dos mesos que han significat moltes coses, una d'elles..una veritable "prueba del algodón"......a vegades vivim envoltats d'una fina capa de brutícia que no sabem que hi és. No, no són els àcars! Perquè no parlo de polseguera, parlo de brutícia en general. Brutícia que cega.

Estic en procès de Reset, de reconfigurar moltes coses del meu sistema.

Tinc ganes d'apartar tot el que en realitat m'impedia tirar endavant, pensar per mi mateixa. Vull apartar de mi rutines que no portaven enlloc.

Comença una vida sense alcohol, o almenys no en les dosis d'abans. Comença una vida en la que faré només el que em vingui de gust. Vull deixar de fer coses per quedar bé, per un compromís que resulta que només tinc jo amb els altres. I que els altres no tenen amb mi.

M'he adonat que estic sola. Que puc comptar amb un parell de persones, o potser més. Però tot i així he de mirar per mí. Perque és desesperant adonar-se de la soledat quan m'he entregat als altres, o així ho he entès jo.

He deixat enrera sentiments a una persona, o personatge... I el dir adéu és dur, però també alliberador. En molts sentits em sento millor. Ho havia de fer. Buscar aigua en un desert pot ser motivador per un somiador. Però el somni es va convertir en malson. I la vida no ha de ser tant insatisfactoria.

Bé, a vegades cal parar-se al camí. Si realment et valoren...vindran a tu. Si no, quedaran allunyats, just en la mateixa distància que eren, però que no ens n'adonavem.

La vida és així...les persones som així .