Tornar

Sí..a vegades cal tornar. A mi, a treballar. En una setmana extranya, doncs en el marc d'una vaga de transportistes, la rutina de treball s'ha vist canviada.

Bé, el que sí que sé és que no penso posar-me més nerviosa del compte, tenint present que no tornaré a tenir vacances fins d'aquí a molt.

Tornar a conduir. Despres de 2 mesos, i retrobar-me amb la costum d'escoltar música a tot volum, i cantar, no fins a quedar-me afònica (no me n'he quedat mai),però si amb la única manera que tinc de descarregar energia. Cantar, cantar, sense por.

Tornar a la normalitat que diuen que és normal. A matins tant curts que no donen temps més que a allò bàsic...dutxa, dinar, i marxar a treballar.

Els dies es fan curts, mentre fora d'aquelles finestres hi ha vida. Mentre entre aquelles parets plenes de soroll de telèfons, amb cares inexpressives.... Anar a treballar és anar a morir-me una mica.

Però cal fer-ho. Vull cobrar a final de mes. És una manera com una altre de poder menjar, de poder satisfer unes quantes necessitats.

Tornar a veure gent que no he vist en molt temps. Veure expressions d'alegria.

Tornar, tantes coses voldria tornar a fer! Tornar a tenir una mirada, una mirada que em va fondre.

Perque malgrat la meva fredor, espero un dia, després de tants anys, tornar a fer l'amor.

Potser perquè en el fons, sóc una romàntica. Fastigosament romàntica.