Als meus peus
Hi haurà un dia que aquests dos peus seran adorats.
Hi haurà un dia en què tu mataries per acariciar-me. Fins que no arribi aquest moment, segueix esperant, que jo mentrestant, vaig caminant.
25 de set. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola bonica!!! Feia dies que no passava per aqui!!! Primer de tot: felicitats!! (encara que sigui amb retard).
I després, només dir-te, com sempre, que es pot trobar l'amor una vegada i una altra... només ha d'arribar el teu moment (primer s'han de curar les ferides del cap, del cor i de l'ànima) :)
Una abraçada, bonica!
Moltes gràcies, guapa!
com sempre, molt agradable trobar un comentari teu.
Ja em coneixes una mica, i sóc un pèl derrotista en això de l'amor.
Amar después de amar...
El amor después del amor...
Què hi ha després d'estimar amb autèntica bogeria?
De moment....... de moment espera.
I qui espera, desespera.
I qui estima no ha d'esperar res.
Perquè en el fons no he deixat d'estimar. En una altra forma, de diferent manera. Però també no exenta del patir.
I si no...fixa't en la cançó de Luz que tinc posada.. El amor es un misterio.
Publica un comentari a l'entrada