Faig anys
Faig anys i què? un any més, i dilluns. Festa Major al poble, botigues tancades...
Comença el cole per moltes criatures.
Però a destacar que aquest any és diferent...Ell ja no m'ha enviat cap missatge a les 00.01 felicitant-me. I és un motiu per celebrar.
Perquè l'amor s'acaba. Com un bon vi. Com un bon licor. Com la borratxera o mal de cap que deixa després.
Tot és questió de temps.
I malgrat el que diguin falsos profetes...l'amor, com tot, s'acaba. Estaria bo que encara sentís el mateix pel meu ex després de 8 anys! mare meva...no! L'amor, necessàriament s'ha d'acabar.
Que es transforma? ho accepto. Però s'acaba.
I avui dono per finalitzada una etapa en què l'amor ha estat mort. En què l'amor ha estat follia. En què la solitud ha regnat en l'espera d'un gran què que ha quedat en un no-res.
Apart d'això...recordeu-vos de felicitar la Letizia Ortiz...ella també en fa 36.
3 comentaris:
Cagundeu. El teu aniversari i parles d'amor ( no correspós evidentment ).
Vinga ostia!!! Ves a fer mal a algun lloc per cel-lebrar-ho!!!
Moltíssimes felicitats per aquests 36 tan ben parits.
Salut!!!
Què seria aquesta vida sense el mal que ens foten algun desagraits i desagraides.
Vagin a prendre pel cul i que no els agradi! jajaja
Però més enllà de l'amor hi ha aquesta vida que a vegades ens demostra que no estem del tot sols.
Moltes gràcies per dir que faig anys ben parits. HOme...lo de parir va ser ma mare...pobra!
Bé, que moltes gracies, Miquel!
Moltes felicitats! encara que sigui uns dies tard.
Estic d'acord amb el que diu en Miquel: que has d'anar a celebrar-ho!
Una abraçada i per molts anys,
Susi
P.D: recorda que com el bon vi, millores amb l'edat
Publica un comentari a l'entrada