La puta veritat!
La puta veritat és que no perdono:
- El dia 20 farà un any que vaig ser agredida verbalment al treball. Per molt que ara ens poguem dirigir la paraula amb cordialitat. No la perdono.
- No perdono a qui no em perdona. Una gran contradicció, perquè jo no perdono, i no dono oportunitat que em perdonin. Però jo ja m'entenc.
No sóc ni millor ni pitjor que ningú. Només sóc una persona que intento passar cada dia, cada hora, de la millor manera possible.
I la puta veritat és que no vull que la vida sigui tant puta, no val ni una dècima part de la pèsima existència que ens planteja.
Aquest cutre anar i venir, amunt i avall, anar com idiotes en un món d'idiotes. On el mediocre regna en un món de grisos. On la tendresa és afusellada pels necis que només aprecien allò material.
2 comentaris:
De vegades les paraules fan més mal que qualsevol dolor físic.
Se que no és fàcil, però quan perdones als demés sents una pau immensa. Et treus un pes de sobre... t'alliberés d'odi i l'espai que deixes s'acaba omplint de vida.
Un petonet,
Susi
I quan no pots perdonar?
No és odi, és que han deixat una ferida tan fonda que no hi ha manera d'oblidar.
Ja ho sé, hi ha cicatrius múltiples que no es veuen, que tapem amb la pell. Però hi són. Algunes fan mal, i no ho sé, com que no puc oblidar, seria mentida dir que perdono.
Merci Susi pel teu comentari.
Ja feia dies que no se't veia per aquí.
Publica un comentari a l'entrada