La darrera oportunitat

Potser no la darrera del tot, però ara amb un sentiment ben diferent. Durant tota la meva vida he deixat moltíssimes coses per acabar..música, informàtica. I no pas perquè no em veiés capaç. Simplement, desencant.
Se'm té per una persona constant, però acostumo a cansar-me aviat de les coses. No de les coses que valoro. Així podeu estar segurs que de les persones que tinc al cor, allí es quedaran.

Jesús m'ha fet molt mal, és una història molt llarga en el temps. Massa. És un símptoma de la buidor que vaig sentir en un temps. I ell, o qui sigui, va ser capaç d'instal.lar-s'hi.
Contra tot pronòstic, sobretot perquè no sóc cap llunàtica....em vaig enamorar. Crec que sí. Però d'un desconegut, que a través de la pantalla d'un mòbil, evocaba les seves paraules.
Em va donar extranya companyia, consol, i una cosa molt important que necessitava en aquell moment...comprensió.
No sé qui és, i li dec molt, al mateix temps que també em deu ell moltes explicacions. Perquè no entenc com algú pot mantenir tant de temps l'anonimat. No dic mig any, ni un any. Dic 6 anys.
I ara que les aigües estan calmades, hi ha una nova oportunitat que se'ns presenta.
Jo espero que ell no la desaprofiti. Per les seves múltiples pors...per saber que jo he estat amb d'altres nois, per la gelosia, per moltes altres sensacions que li entenc, però que no el justifiquen.
Però li dono aquesta possibilitat. Ara que tot sembla més fred. Ara que ja feia mesos que no ens comunicavem. Ara que sabem que , per bé o per mal, ens necessitem.
Jo espero que no reculi. Pel seu bé, i pel meu. Perquè vull saber d'una vegada quins són els meus sentiments reals.