Reset!

A vegades cal dir prou a una situació d'standby! passar a un reset! purgar sentiments, cap a persones, i cap a valorar menys tot allò que semblava imprescindible.

He fet un reset. Una mena de suicidi. He matat parts de mi mateixa que feien mal. Com arrencar branques i fulles a un arbre perquè creixi amb més força.

Estava cansada de donar i no rebre. He pogut adonar-me que hi havia persones a la meva vida que només em portaven problemes. No preocupacions, sinó problemes d'autoestima. Perquè en aquesta vida jo necessito per damunt de tot sentir-me valorada. No n'hi ha prou que m'agraeixin el que faig. El que faig no dic que formi part del meu ser. Però no només sóc els meus actes.

Farta d'estar farta de sentir-me utilitzada, i sentir impotència per no saber com protestar. Com reclamar un sol fet: que existeixo. Que em perdonin si respiro, però respiro! I mentre visqui vull envoltar-me de persones que veuen en mi no només el què en poden treure, sinó també què em poden oferir.

Perquè el meu reset m'ha fet una mica més egoista. Perquè tot i que continuaré plorant quan vulgui plorar, i riuré quan vulgui riure. Mai més demanaré excuses.

Ningú val més que jo. Ni menys. I qui em miri com algú inferior el miraré amb menyspreu.

S'ha acabat. La tonta a la que li preníeu el pèl ara ja estarà en la distància just un pas enrera de quan l'apartàveu perquè feia nosa. No vull res de qui res em vol donar. I no donaré res, si no vull donar.

Reset- Nova configuració. No se'm pot fer més mal perque ja tinc totes les ferides que se'm podien fer.

Let's make it better!