Estic romàntica...
La memòria té desmais. I jo no n'estic exempta. Anit vaig anar a un concert, que si teniu oportunitat d'anar-hi en un altre que faci, aneu-hi, era de Quique González. Doncs vaig estar pensant moltes vegades en una persona que fa molt temps vaig deixar enrera.
I és que el cap, a vegades, no és tant fred!
La cançó és de la Monica Molina, amb una veu molt dolça, que si us escolteu la lletra, be, jo me l'he escoltat, i quasi totes les vegades ha caigut alguna llagrimeta. De cocodril? no us passeu! que una té sentiments!
4 comentaris:
No se si estas al corrent o no, pero crec que estas cambiant,la teva forma d´escriure i els petits canvis en el blog et perfilen un canvi,espero que sigui cap a millor.
Una caricia lleu Kaputxeta
Potser sí, Hump! potser estic començant a retirar del cap un sac de promeses que algú em va fer. Txus...a qui tant he estimat, a qui tants moments li he rendit pensaments, llàgrimes.
Perquè si l'amor és cec, aquest n'ha estat la prova. Saps, escriure una entrada perquè sapigueu més. Per fer catarsi d'una bogeria, que no per no gaudir de la presencia tangible, ha estat veritable i sincer. Estic deixant enrera molt dolor. Massa.
I m'estic obrint a una nova etapa, en la que sense voler-me donar el luxe d'enamorar-me, sí que li vull donar l'oportunitat al món de descobrir que tinc sentiments, i que ja ell no en té la propietat.
Em fa més por enamorar-me que morir-me, però també em fa por no tornar a sentir tanta plenitud com quan una persona et diu que la vida amb mi té un altre i millor sentit. En quina estació pararà el meu tren? no ho sé. Però The Show must go on!
"Pequeño rock 'n' roll" siempre está entre mis canciones para llevar encima.
No soy mucho de Quique González pero ese tema, en la versión con Bunbury ( que si es de mis favoritos ) me encanta.
La memoria y los sentimientos tienen siempre un espacio para aparecer cuando menos lo esperas o cuando más lo necesitas.
Un beso
Gracias por comentar, Lestat!
La razón tiene muchas recaidas, y nos acordamos de lo que no deberíamos si queremos seguir adelante y mirando para arriba(no como actitud altanera, sinó como contraposición a ir cabizbajos).
Pero si pudieramos controlar todo...uy...miedo me doy!
Un beso también para tí, vampiro!
Publica un comentari a l'entrada