Desgast

Amalgama de sentimientos

Tiempo perdido en incondicional amor

Rayo de luz que desprenden tus ojos

Tímidos gestos

Cándidas manos

Y un montón de sensaciones malgastadas en palabras.

Avui he vist una pel.lícula que m'ha fet recordar una part odiosa de mi: el romanticisme. La pel.lícula? Love Actually. I he plorat. Perquè té escenes realment molt romàntiques, d'allò tan ensucrades, però que quan has viscut alguna de les situacions (una també ha tingut els seus pretendents!) et fa adonar que ens costa molt, massa, expressar emocions. A mi, cada cop més. I em fot! perquè aniria molt bé poder dir que t'estimes algú sense temor que es planti a riure als teus nassos.

Les sis frases anteriors les vaig escriure fa uns dies. Quan pensant en una persona vaig adonar-me que les paraules només fan que disfressar sentiments que no es poden materialitzar en llenguatge ni escrit, ni parlat. Que a vegades estimar de manera incondicional no porta més que a una frustració, sobretot perquè en el fons, mai estimem sense esperar res a canvi. Sempre esperem alguna cosa, almenys la reciprocitat.