23 de febr. 2008

La bellesa

Què voleu que us digui? aquesta dona té bellesa, charme, glamour, et savoir faire. I no perquè s'hagi casat amb el president de la Republique Française. Aquest detall no la fa ni millor, ni pitjor. Perquè en el seu status de model i cantant tenia prou èxit com per procurar-se una vida ben còmode si de diners estem parlant. I com que en affaires de parella mai gosaria dir quines són les conveniències d'un o de l'altre, aposto per dir que si són feliços , millor que millor!

Tenim les dones un sentiment ben extrany davant la sort d'altres dones. Si són guapes però els homes no expressen sentiments obscens o lascius, sabem reconeixer la seva bellesa. Si una tia està "que te cagas!" i els homes només de veure-les ja empalmen, agafem una rabieta pueril dient que semblen putes. O senyalem qualsevol "metrosexual" de pa sucat amb oli com el pensament que tenim en les nostres pràctiques onanistes.

Que infantils! però no només les dones! també els homes per caure en uns tòpics que no porten més que a dur moments de mal-rotllet. Perquè dic jo...si els homes s'allitarien amb qualsevol fresca, i nosaltres les dones amb qualsevol metrosexual...que fem junts? O una altra opció! que aquestes "belleses" no surtin mai al carrer.

Quant fa que no veieu un home o una dona, tant és!, que us faci aixecar la vista i hàgiu quedat perplexes? ..... jo molts anys! i no recordo si la última vegada que va passar era en un somni.

4 comentaris:

Susi ha dit...

A mi personalment no m'agraden els homes metrosexuals... quan més s'arreclen i més presumits són per mi perden aquella coseta que tenen els homes que "passen" de coses superflues... Els homes de veritat són els que no es queden flipats per un conjunt de lenceria preciòs, sinó que estàn desitjosos de treurete'l i gaudir del que hi ha sota...
No vull dir que no doni joc i sensualitat el conjunt de lenceria, però en el sexe m'agrada que siguin més primaris... jajajajaja, més salvatjes i menys presumits.
Espero que algún dia vegis un d'aquells homes que et fan aixecar la mirada... pensa que pot ser tu mateixa també aixecas alguna d'aquestes mirades.
Una abraçada,
Susi

Kaputxeta ha dit...

Efectivament! apart que no hi ha millor afrodisiac que l'altra persona en sí. Quan es necessiten tantes "mandangues"..uy...lagarto lagarto!
Noia, això de jo fer aixecar mirades...com no em posi una perruca a lo Marge Simpson em penso que no em mira ni el que està davant meu! Estic gran, noia, i siguem realistes...encara no ha nascut l'home a la meva mida. I si demà neixés...jo no sóc pedòfila jajaaja...
Ajo, agua, i resina...

Susi ha dit...

Molt bona aquesta de l'home de la teva vida,, :-)
Si en el món som més de 6.500 milions de persones, no creus que hi ha d'haver-hi algún per tu? de ben segur que si
Per cert la foto que tens de perfil en el blog sempre em recorda a la Brenda de "Sensación de vivir"...
Una abraçda i que tinguis una bona tarda.
Susi

Kaputxeta ha dit...

uy com he rigut amb això de que et recordo a la Brenda! de cara no pas! vols dir que hi ha algun home per mi? no ho sé! segur que més que estar per néixer, està per conéixer.
Em passaré ara una estona pel teu blog a veure què expliques...petonets!