Morir d'amor
Per casos propers o no, sabem de persones que moren de soledat. Que després de molts anys de convivència amb la parella, queden submergits en una trista existència.
Som animals, i per molt que ens vulguin vendre una imatge de la persona suficient i realitzada, necessitem estimar, i que ens estimin. I no parlo de relacions romàntiques en concret.
Som amos i senyors de la nostra propia vida, de la nostra pròpia existència. Podem arribar molt lluny, o quedant-nos esperant un tren que mai arriba.
Però quina sensació tindriem si ens passés que sortim al carrer i ens trobem com el protagonista de Abre los Ojos, en una ciutat fantasma, sense rastre de vida ? o com el protagonista de la pelicula de zombies...28 dias después?
Recordo un senyor que després de faltar-li la seva esposa, a la que en els ultims anys va cuidar, en que a partir d'aleshores, va anar apagant-se a poc a poc. Va durar poc més d'un any. Perquè per aquest home, ja gran, ja totes les coses van deixar de tenir el mateix valor que abans, si no les podia compartir. D'amor o de soledat, com més us agradi. Però hi ha vegades que seguir endavant vol dir quedar-se.
2 comentaris:
Has vist "mas alla de los sueños"?
Es de les pelis que més m´han agredat,no per el poder de l´amor més enlla de la mort, sino perque al final desideixen tornar per tornar.se a trovar.
Quant fas de la teva vida una ombre d´una altre persona, deixes de ser tu mateix per ferte molt de mal, i convertirte en un no res.
Una caricia lleu kaputxeta.
Sí que l'he vista, és molt maca! i buf..
De sacrificar-se per amor vaig veure aquest cap de setmana en dvd "El diario de Noa", és també preciosa.
La dependència cap a una altra persona no sempre és dolenta. Hi ha parelles que formen un veritable equip. I són les que duren fins quasi l'eternitat.
La dependència mal entesa és la que fa que una persona de les dues quedi quasi anul.lada.
Ja m'agradaria trobar algú per formar un equip que ni el Barça! però costa molt, hi ha massa individualisme. Fins i tot jo no n'estic exclosa d'aquest mirar per mi i punt.
Merci pels teus comentaris, Hump!
Publica un comentari a l'entrada