A la Lluna

A la Lluna estic exiliada fa uns dies. I veig passar les coses com si amb mi no anessin. Ja poques vegades m'enfado, i ja no escupo heretgies tot pensant que en una valoració de desgast energètic, em cal molt més esforç enfadar-me i desenfadar-me. Sóc ecologista, en aquest sentit.
Anys enrera em preocupava pel món, per fer que el meu pas per aquesta superfície que en diem planeta Terra, fós el menys impactant perquè la compartia amb d'altres congèneres.
Doncs tururú! Des de la Lluna aquestes coses ja prenen una altra perspectiva, perden importància. Perquè com tot, si t'ho mires des de lluny (en distancia espaial o de temps) perden importància i volum.
Avui, només llevar-me ja he hagut de firmar un certificat...em sé el meu DNI fins i tot en estat zombiesc! Els nostres amics de Trànsit, que vetllen per la nostra seguretat a la carretera, em suspenen el permís de conduir per 2 mesos (mira! puc estar contenta, que en la denúncia del juny hi figuraven 3 mesos). Això sí...els 420 euros que vaig abonar no me'ls rebaixen...clar Montse! que tonta! que tots aquests diners els inverteixen en la nostra seguretat! (no valdria més que milloressin les carreteres, que no que instal.lessin ràdars pertot? dic jo..)
Què hi farem!

Us heu fixat aquests dies en la Lluna? està tant maca! no perquè jo hi sigui je je però és que cada cop la Caputxeta entén més al Llop.