La mentida té les potes curtes
..........I a la veritat se la vol callar.
Així vivim en aquest món. On cada dia m'adono més que ser víctima em converteix en dolenta. És a dir, si expresses els fets com els vius, dient la veritat, podent tenir el cap ben alt, encara corres el risc que et puguin ferir altre cop al.legant que has dit la veritat.
Jo ja m'entenc! i si no...perquè s'han ofegat algunes veus quant al que succeí el 20 de setembre del 2007?
2 comentaris:
HOLA KAPUTXETA !!
Aquesta vegada mas fet currar de valent anant enrera del teu passat en el blog.....Ufff...estic esgotat de tanta informació.
No crec que dien la teva veritat siguis dolenta, ni molt menys,el que si que et fa mal a tu mateixa es anar de victima(perdona la sinceritat),ets massa concient del que et passa i la unica persona que ho pot cambiar ets tu,només tu ets el teu limit ,enviar les promeses incomplertes a la merda , es un principi, pero si te les tornes a plantejar i a sobre els i dons més voltes , no feras més que autocastigarte i no entenc per que ho fas.Si has decidit que tiraras endevant sence algú que no s´ho valia, dons endevant, pero sempre amb l´orgull de que vas fer el que tenies que fer.
Aquesta vegada si que crec que ho necesites més que mai:
Una caricia lleu Kaputxeta.
Humphrey.
Doncs gracies per la carícia lleu, i potser sí que la necessito, o una abraçada d'aquelles inacabables, en que quedes abraçat a una altra persona que també ho necessita. Però no ho sé, crec que quant més ho necessito, més fredor mostro. És extrany, però cert.
I sí, si llegeixes coses passades del meu blog potser pensaràs que sóc una amargada. I probablement ho sigui. Però pensa una cosa! aquest és el racó on puc expressar aquests sentiments que no me'ls puc permetre en la meva vida quotidiana.
Sóc freda, no tinc sentiments, sóc rebel, sóc boja, sóc ...de tot menys una persona que sent dolor per tot. M'he fet una coirassa, i poca gent aconsegueix descobrir-me el meu taló d'Aquil.les.
I estimo, massa, però tant en silenci, que mai ho expresso. Per por a que em facin mal. Per por a que se'n fotin del que realment penso en aquesta vida. Que sense estimar no som persones. Som qualsevol altre cosa menys persones.
Pssst! però no ho facis correr!
Publica un comentari a l'entrada