Com un trasto espatllat
Com un trasto espatllat, com un mirall trencat. Com tot un món capgirat no en contra meva, sinó aliè a mi.
Com si uns anys viscuts mai haguéssin existit. Com un moble arraconat, gastat i vell, que no deixa d'existir malgrat sigui ignorat.
Hi ha somnis que mai es faran realitat. I la realitat és que moltes vegades és un malson.
3 comentaris:
No li donis més espai a quest estat, propulsat i connecta amb el teu desig. Talla la cadena que et porta a aquesta estat i comença una altre cap a un estat millor, tu mateixa en tens la clau.
ànims kaputxeta!
Una abraçada,
Susi
Els somnis son el que son, pots auto planyet per haver-los intentat realitzar o lluitar per que el proxim no sigui nomes un somni, tot depent de tu, i ja ho saps que es aixi.No fa pas tant que m´ho deies a mi, no creus.
Cerabrals i visceral....
Quina convinacio,tu visceral quant parles amb mi, i jo cerabral quant ho faig amb tu,...vinga nena animat una mica,el cubata de avui es per tu.
Una caricia lleu Kaputxeta.
Humphrey.
Moltes gràcies, Susi, i Hump!
Cert, Hump que el xarop és més fàcil de receptar que de prendre's, però...
La vida es sueño, com deia Calderon.
La vida es una tómbola, com deia Marisol.
La vida es.... un fet! dic jo. I no hi ha més remei que viure-la.
Sóc una pessimista del carajo. Però penseu que els "consells" o paraules que us dirigeixo són amb la millor de les intencions.
Intento ajudar. I sentir-me útil, fa que aquesta vida sigui una mica més agradable.
Que jo sigui més benèvola a l'hora de parlar d'ella.
El cubata pren-te'l doble, que necessito animar-me.
I Susi, ets un solete! que dóna llum, que encara que feble des de lluny, no deixa de donar claror i escalfor a uns ànims sovint amarats de tristor.
Publica un comentari a l'entrada