No cal dir-ho

No cal dir-ho, però ho diré. M'agrada que llegiu aquest bloc i que em comenteu de manera positiva o constructiva tot el que us passi pel cap.
No acostumo a ser persona de paraules amables i afalagadores. Principalment perquè crec que les emocions, les veritables, és demostren amb els fets. Els que jo estimo, ho saben, o haurien de saber-ho. I els tinc tant clavats en el cor que formen part del meu ésser.
No puc dir el mateix de la persona per la qual avui dia engegaria quasi tot a dida......sóc en aquest sentit un ésser massa gelós de mostrar-se dèbil. Potser perquè gat escaldat no s'acosta ni de lluny a l'aigua...per molt que li jurin i perjurin que l'aigua és fresca.
Si una cosa em va ensenyar Txus...crec que en l'única cosa que li he fet cas! és que no em fiés de les persones que massa ràpid et diuen que t'estimen. (jo afegiria...i menys quan pots veure o constatar que qui t'ho diu va empalmat).
Massa vegades es diu "carinyo", o "vida" (hi ha un que cada dia que coincidim telefònicament a la feina m'ho diu!)......però clar...si vaig dient "carinyu" a tothom...què li diré a la persona que de debò és el meu "carinyo"?
De la mateixa manera s'abusa del concepte amistat.
Jo, d'amics, del que se'n diu amics, en tinc ben pocs. Crec que els puc comptar amb els dits d'una sola mà.

Però després hi ha tot l'entorn....que en puc dir els noms, perquè són com suports, petites vitamines que durant el dia t'ajuden a no caure. I no tenen menys importància que els amics. A vegades en són dignes substituts. Que t'escolten, que t'abracen, que et tranquilitzen, que es fan necessaris.
Que us feu necessaris. Perquè aquest també és un lloc on jo, tot i que em guardo moltissimes coses a dins, hi escric bona part de les meves "palles mentals".I que les llegiu significa molt per mi. Perquè sé que no cauen en un buit, en un abisme silenciós. Formem un petit grup de gent que ens hem conegut a partir de la nostra aportació de nosaltres mateixos en un blog.
Keros, Humphrey, Miquel, Lestat, ... tots plegats m'ajudeu.

Perquè en aquesta vida, com a vegades dic, fins i tot la cosa més insignificant en aparença com és un granet de sorra, és rellevant. Un granet de sorra ajuda a fer una muntanya, n'és part, i ficat a l'ull pot ser d'allò més molest.
Res pot ser obviat. Perquè totes les coses tenen una raó de ser.