Ser Jo
Ser jo sense haver de demanar ni permís ni perdó.
Ser jo sense edulcorants.
Ser jo sense manies.
Ser jo malgrat no se m'accepti, però acceptant-me jo mateixa.
Ser jo i no el que els altres vulguin.
Ser jo o em començaré a marcir.
"Pongo un circo y me crecen los enanos"......el colmo dels colmos.
Tan lejos pero tan cerca, una paradoxa que insistentment es repeteix constant en la meva vida. Saben més de mi els amics que estan lluny , que no els que estan aprop. No és desconfiança, és que es mostren més oberts a escoltar-me.
Si em fan creure que no tinc problemes és pitjor, perquè tot i no tenir fills, ni marit,ni hipoteques d'altre tipus com les que et lliguen al banc.....perquè no sóc la persona més feliç?
Com si la vida es tractés d'una cursa d'obstacles, ens la prenem com un "anar fent" i "anar trampejant".
I els somnis?
3 comentaris:
des de el meu punt de viste, la felicitat numes es troba quan estas agust amb tu mateix i taseptes al mateix temps que et cuneixes, sempre has de lluitar per ser tu, la cara que bulguis teva pero sen cuncient de qui ets.llavores veures que amb amics ests duna forma, a la feino dun altre, amb la familia un altre, pro sempre amb el mateix fons. en cada situacio esplicas i ensenyas unes coses, que en altres no ho fas.
;)
Hola Miquel, com sempre, gracies per passar-te per aquí i deixar la teva opinió.
Estar a gust amb nosaltres mateixos, depen d'un mateix, és cert, però l'autoconcepte i l'autoestima el construim a partir també de l'exterior de nosaltres mateixos.
És com un cercle viciós...si no m'accepten, em costarà que jo m'accepti, i això farà que encara m'acceptin menys. Uf..
Cert que éssent la mateixa persona actuem diferent segons les persones i les situacions. És completament normal. La prova n'és que no totes les persones ens tracten de la mateixa manera.
::: vaya paja mental!! ::::
un petó
Es veritat que el nostre exterior dona una imatge de nosaltres mateixos, pero tambe es cert que aquesta imatge, moltes vegades som nosaltres els que la moldagem.
No em refareixo dons a si som mes o menys agreciats fisicament o a la nostra manera de vestir, em refereixo al estat d´anim que reflexa la nostra cara.La posivitat de cada un fera reflectir en ella aquella brillanto d´ulls que un te quant esta content o a gust amb si mateix.Per altre banda, la tristor interior fa que la nostra cara reflecteixi el nostre esprit i no sigui molt confortable pels demes perlar amb nosaltres sence preguntarnos que ens passa.
Una careicia lleu, Kaputxeta.
Humphrey.
Publica un comentari a l'entrada