C.C.R.

Ell és senzillament especial. Tot i que mai quedaré satisfeta del tot ja que mai li diré el que sento, pertany a un espai de la meva vida, en el qual, quan hi és present, sento que la meva vida pren una força del tot especial. I quan no hi és, és en els meus pensaments.

Fa un temps que només practico l'onanisme perque ell m'omple de desig. I només ell podria satisfer-los.

Ell mai estarà amb mi com jo voldria. I ho respectaré. És un home casat. I si és casat vol dir que algu el va triar abans. I això ho respecto.

Però el desitjo. Amb tanta intensitat que no deixo de pensar-lo, de somiar-lo.

Si soñar contigo es un pecado,

yo peco cada noche.

Si pensar en ti es inmoral, o desearte está mal,

que me juzguen.

En la cárcel de mis sueños tu estarás igual.

D'alguna manera ell ho sap. I li agraeixo que no vagi més enllà. Potser per això el fa realment especial.

No voldria per a mi un home que no es més que un borinot que va de flor en flor.