Contacte humà

De fet, contacte en tots els sentits. El necessitem, sentir en la nostra pell el contacte. Sentir que estem situats en relació a algun objecte o persona. M'agrada sentir els meus cabells molls per l'esquena, quan m'acabo de dutxar. El pessigolleig.

M'agraden les abraçades, tot i que cada cop menys les que es donen gratuïtament.

I fins i tot m'agrada (i aquí espero no mostrar-me massoquista), sensacions com la de just quan el mosquit pica, quan m'arrenco una crosta.

La pell és el nostre exterior, el que està exposat a les més grates sensacions, o a les més ingrates.

Recordo una cançó de Communards que deia...You may break the skin but you can't kill the soul... La pell és sensible, massa potser. Però vaja, que a vegades són més grates les carícies que no altres coses.

La pell, el nostre envoltori.

I és curiós com guardem les sensacions tàctils....doncs moltes vegades, almenys a mi em passa, recordo exactament amb quina intensitat em van tocar. I no parlo de sexe. Parlo de sentit, de sensació. Un principi, i un objectiu en sí mateix.