M'agrada el sexe...i què??!!!

Doncs sí, a la vida hi ha una única cosa que ens cura del mal humor, de les depressions, de la mala baba. I és el sexe, sia en companyia, sigui en solitari. És igual, doncs el plaer que ens dóna el propi cos, i el cos d'altri és la millor compensació que ens pot donar aquesta vida, en la que dia t'adones que estàs en plena solitud.

El cos és el nostre envoltori, a dins hi ha el nostre esperit, a vegades tant, massa turmentat per les coses que ens passen.

Mai em vaig arribar a masturbar tant com quan estava enamorada, i quan estava amb depressió.

Mai vaig necessitar tant el sexe que quan la meva vida no em donava senyals de valer res.

El sexe ens alleuja de certs dolors de l'anima, i també del gran trasbals que suposa l'estar enamorat.

Quan tornaré a enamorar-me de veritat? ho temo i ho desitjo. Però tant lluny està el que vull del que trobo, que em resigno a esperar.

Sembla fàcil, però cercar algú que t'estimi, que et faci riure, i mai et faci plorar.... em diuen que demano un impossible.

Mentrestant...l'espera. La desesperança d'adonar-te que en aquesta vida, al cap i a la fi, ens ho mirem com ens ho mirem, estem absolutament sols.

......uf...i això que havia de parlar de sexe!