Orgasme

Qui no ha sentit mai que en l'orgasme se li anava un xic la vida. Que el plaer era tan intens, d

'una puresa tan extrema que en un esglai, el cos se't pronunciava com esclau del moment que vivia?

El sexe és una dansa. El sexe és comunicació, amb un mateix, amb l'altre. El sexe és part de la vida, de la nostra naturalesa. I no el podem obviar.

Sempre dic que l'òptim, quan el sexe es practica no en solitari, és que hi hagi un equilibri. El sexe no és solució, en canvi, pot ser font de problemes. Parlar de sexe és molt fàcil. Parlar-ne seriosament, és més difícil.

Si no tenim una relació sexual satisfactòria, el millor és dir-ho. I no sempre és fàcil. Però sí que ens és més fàcil retreure-li a l'altre coses que no formen part d'aquest tema que podríem dir més íntim.

Vaig descobrir el sexe de molt petita. Sabia que hi havia una part del meu cos que gaudia d'una manera especial si l'acariciava, o si ajuntava les cuixes amb força. No sé si ho eren, però de petita gaudia molt de la masturbació , i dels possibles orgasmes que s'originaven d'aquella pràctica.

Als 21 anys vaig fer l'amor per primera vegada. I dic fer l'amor, perquè va ser tant preciós com també tendre el que dues persones sense experiència comencessim el que va ser un camí molt i molt prolífic. Ens passavem hores follant. Va ser la millor època de la meva vida.

I sí que hi ha diferència entre follar i fer l'amor. Perquè amb qui estimes, estaries follant tot el dia. I amb qui folles...amb una estona en téns prou. Hi ha més matissos...però bàsicament...

L'orgasme és el moment en que es para el món, el temps subjectiu s'atura. I sents només els batecs del teu cor, que segueixen un ritme trepidant. I notes que la vida, allà, en aquell moment, la téns a les teves mans, o més aviat...entre les cames. Calenta, i poderosament vital.