L'aneguet lleig

Definitivament no sóc ni de lluny, ni a una distància anys llum, una bellesa de dona. I no és que ho vulgui ser. Definitivament, no. No vull ser mirada com un objecte. Però no per estar mancada de bellesa, vull sentir-me ignorada.

És difícil.

A vegades tinc la sensació que pel fet de ser un bitxo raro, molt poca gent se m'acosta.

Ja sé que tinc un caràcter que deixa'm córrer...però jo crec que no sóc mala persona.

Però tinc aquest defecte. No m'agrada que m'ignorin.

Tot i ser conscient que sóc l'aneguet lleig, i que per molt temps que passi , mai em tornaré cigne. Potser que pensem d'una vegada que tothom mereix un xic d'atenció.