30 de jul. 2007

La bondat encara existeix



Sí!Costa de creure, però jo, éssent atea i àcrata, demostro tenir més ètica que el que va predicant als quatre cantons.


Avui he anat a Sabadell, a Trànsit, i si algú a anat a algun lloc amb mi sabrà que el meu sentit de l'orientació sempre està adormit. Doncs bé, caminant, caminant, i no trobava el carrer Escola Industrial.


Em trobo una monja...raro que m'hi acosti, a aquesta gent, però mira...estava ja cansada de donar voltes! i aquesta bona dona m'ha demostrat que encara hi ha gent que val la pena. No sé si havia d'anar on jo li he dit, però quasi m'ha acompanyat a la porta. I m'ha caigut molt bé al dir-me que ha estat aquests dies a Cantàbria. Li he parlat de Castro, que hi vaig anar de la mà d'un amic, i que em va semblar preciós. Ella també m'ha parlat de Santillana, de Laredo. Vaja, que si en aquells moments em diu..anem-hi! m'hi apunto.




Sabadell és una ciutat petita, i m'agrada! encara s'hi parla molt el català, i els carrers estan plenes de botigues maques, de roba, llibreries, de marroquineria, etc. Sabadell em recorda els meus temps d'universitària, on agafava els Ferrocarrils Catalans per arribar a l'Autònoma. Passar com una exhalació davant el Viena, el troç de Rambla, i just abans del teatre La Faràndula, l'estació de tren.


Va ser una època difícil. La llicenciatura ningu me la va regalar. Vaig estudiar molt, vaig fer molts cafès parlant de Pedagogia amb les companyes. Els excel.lents en Estrategies d'aprenentatge, en Metodologia, etc no van ser fàcils! Però d'aquella època guardo el record de la sensació de que la vida tenia un significat.


Si no fós perque ens hem de guanyar un sou...em passaria la vida estudiant. Però....




Però vaja, reprenent el tema central....afortunadament encara corren PERSONES, que val la pena creuar-se. Que fan que vagis pel carrer i no et trobis desamparada. Que a una dona se li pot caure alguna cosa, i que li recullen. Que es pot fer broma amb qui et serveix el cafè. Que encara hi ha qui prefereix escoltar el que l'envolta que no tancar-se en una bombolla passant de tot.




Que són aquelles petites coses per les que estic contenta d'estar en aquest món.