La tendresa i el valor de l'amistat

Vull dedicar aquest escrit a tots els amics (i amigues..que quasi sempre m'oblido de vosaltres). La foto que veieu acostuma a ser en la capçalera de molts llits de matrimoni. I ho celebro quan es fa realitat el que jo interpreto en aquest quadre, que tampoc té tant de romanticisme nyonyo, i és la tendresa, la protecció a qui estimes. L'abraçada a la qual no em faria res ser-ne una addicta.

Ningú de fa molt temps no m'ha abraçat, i no és pas perque no ho necessités.
Però us vull dedicar aquest escrit perquè m'heu donat força. Porto ja molt temps en un abisme, on massa m'hi he acostumat. Vosaltres m'heu anat convencent que això no em portaria a res.
L'amistat em va salvar quan ja fa uns anys em trencaven el cor i molts projectes de futur. L'amor o el que moltes vegades pensem que és amor, em va matar.
I en aquest punt estic.

A tu Carles t'agraeixo que em recollissis en aquells viatges en que tornava tant buida i tant desesperançada. Que despres de quasi 9 hores de viatge entre autobús i tren. I que la veritat, no volia que ni el meu pare ni la meva mare em veiessin en un estat tant lamentable d'ànims.
Cada viatge era una descarrega de piles. Em volia morir.

A ti Joxe te agradezco que siempre estuvieras de mi parte, que te mantuvieras férreo en tu posición. Que la mayor importancia la dieras a mi persona. Que nadie tenia derecho a tratarme así.

A tu, Nuri, que has estat l'amiga amb qui he trobat més consol. Que hem plorat juntes, i que saps més de mi en una època de la meva vida que ningú. No tinc paraules, noieta, ets la ostia!

A tu, Albert, que em coneixes en una època que no sé com definir. Com dius, em vas trobar en un bosc, com la mateixa Caputxeta, però no ets el llop! ni de broma! Ets més bo que el pa amb xocolata! i sempre intentes ajudar. Saps escoltar, i saps transmetre l'estimació. I seria impossible enfadar-se amb tu. I no ho intentaré.

A tu, Dani, que també em vas conéixer pel bosc i en una època difícil de definir. M'has ajudat més del que mai t'arribaràs a imaginar. I mira que arribes a ser caparrut! però no has deixat mai de ser un amic.

Em queda el Manel. Què dir d'ell? Que va ser el meu millor amic. L'amic que sempre vaig tenir al costat. De tu podria omplir pàgines i pàgines perque fa més de mitja vida que et conec. i cada cop que et veig feliç se m'omple el cor de felicitat. No et mereixes menys!

Tots vosaltres i algunes persones més féu que la meva vida tingui alguna mena de sentit. Sé que prop o lluny, estareu al meu costat.
La distància no és barrera si les persones estem unides per la tendresa.