De l'amor a l'odi
Tants anys esperant, i tants anys promentent-me el món. Tants anys amagant-se darrera un número de mòbil. Tants anys amagant-se de tot.
Qui t'estima, no t'ha de fer plorar! I ho sabia! Ets tonta, Montse!! molt tonta!
Però en una expressió del meu pare..he aixecat les orelles...massa anys de Caputxeta i per aquesta vegada vull ser un llop. O almenys intentar-ho!
Quan t'han arribat a fer tant mal, no queda més alternativa que tornar-s'hi. La indiferència és oblit. I no vull oblidar. Vull que l'altra persona (encara dient-li així el faig quedar més bé del que li tocaria) pateixi, però no com diu que ha patit. Vull que pateixi com jo he patit. Que visqui la indiferència, l'oblit, que sàpiga què és que t'ignorin. No seré dolenta, seré justa.
Ull per ull, dent per dent.
Perquè qui la fa, la paga.
I s'ha acabat de ser jo la tonta. Des d'ara, l'odi forma part del meu ésser. També sé odiar. Perquè no hi ha res pitjor que una lleona ferida, llepant-se les ferides. I que no se m'acostin a tocar-me la moral. Perquè no mossego, però amb la mirada us mataré.
Qui t'estima, no t'ha de fer plorar! I ho sabia! Ets tonta, Montse!! molt tonta!
Però en una expressió del meu pare..he aixecat les orelles...massa anys de Caputxeta i per aquesta vegada vull ser un llop. O almenys intentar-ho!
Quan t'han arribat a fer tant mal, no queda més alternativa que tornar-s'hi. La indiferència és oblit. I no vull oblidar. Vull que l'altra persona (encara dient-li així el faig quedar més bé del que li tocaria) pateixi, però no com diu que ha patit. Vull que pateixi com jo he patit. Que visqui la indiferència, l'oblit, que sàpiga què és que t'ignorin. No seré dolenta, seré justa.
Ull per ull, dent per dent.
Perquè qui la fa, la paga.
I s'ha acabat de ser jo la tonta. Des d'ara, l'odi forma part del meu ésser. També sé odiar. Perquè no hi ha res pitjor que una lleona ferida, llepant-se les ferides. I que no se m'acostin a tocar-me la moral. Perquè no mossego, però amb la mirada us mataré.
1 comentari:
Nena!!! Ja era hora!!! No has de desitjar bo ni dolent, amb la indiferència ja fas; que ningú et digui que has fet quelcom dolent, no els hi donis el gust de malparlar. El dia que ho aconsegueixis, podràs dir que ho tens superat (ni fred, ni calor)
Estic contenta que hagis pres la decisió que feia dies necessitaves. Ànim, que la vida són dos dies, i no val la pena menjar-se el tarro amb ningú!!!
Publica un comentari a l'entrada