Maternitat

"No se nace mujer: llega una a serlo. Ningún destino biológico, físico o económico define la figura que reviste en el seno de la sociedad la hembra humana; la civilización es quien elabora ese producto intermedio entre el macho y el castrado al que se califica como femenino." (Simone de Beauvoir)

No és tant llunyana als nostres temps aquesta frase de la Beauvoir! A la feina, no sé per què, a vegades encara veuen en mi la possibilitat que hagi de ser mare. Jo ho tinc bastant clar, per no dir que claríssim!

I ho sento molt per la meva mare, que lluny de no voler que una filla li arribés amb "un bombo", en passar els anys, m'ha arribat a demanar un nét! el que s'ha de sentir!

Però vaja, hi ha un rerafons ideològic, i també un altre de més profà...que a mi, això de parir mai m'ha entusiasmat! per no dir que em causa un veritable pànic. Si hagués arribat la ocasió, no sé, per mi que m'haurien d'haver posat, no l'epidural, la integral. Adormir-me del tot i mira...despertar-me quan fós hora! Ja sé que sóc una mica bèstia, però jo no suporto massa bé el dolor, ni el físic, ni l'emocional. I no em vull hipotecar una vida sencera a patir per un fill.

..........I mira que són encantadors, i qué macos! però els dels altres! que no és questió que no m'agradin els infants, al contrari! però aquesta vida és a vegades tant difícil de portar-la per mi, que cap infant es mereixeria que li comentés coses semblants com que la vida és una merda.

Que ja ho descobriria, o no! a saber...potser em sortiria un fill d'aquells que tot ho veuen bé, que es lleven contents i que són uns cascabells d'alegria. Però ....no! ni pensar-ho.

I és que ser dona, no comporta ser mare. No cal passar per l'experiència estrictament biològica de la maternitat. Ser dona és molt més. És ser persona. Que tant en un gènere com en altre, comencen a ser escasses!

Avui fa anys el meu germà......33! sé que no ho llegiràs , però des d'aquí...felicitats! en uns anys seràs l'únic que tindré. I a vegades és difícil dir quant necessites algú.