Les Vacances

He passat una setmana, que puc dir que ha estat la millor de l'any! La Laura, com sempre, m'ha acollit a casa seva, i jo he pogut de disposar de temps per mi, per estar a soles amb la meva ciutat del cor.

No m'aixecava del llit massa d'hora, però em donava temps per anar al bar a esmorzar, i seguidament donar voltes per la ciutat, per aquells carrers de parets tant antigues.

Estan fa anys fent obres a la catedral de Santa Maria, i van fent excavacions i trobant coses, una d'elles és una nevera pública de temps d'Alfons X. Curiós, i magnific passar pels carrers i trobar testimonis d'una època llunyana.

Què més dir-vos, un viatge a Donostia el dimarts, que pensi el que pensi la gent d'aquesta ciutat,a mi no em té impressionada. Però allí hi treballa Javi, un amic que fa ja uns anys que hi parlo per telèfon. (va...us ho dic, és el del boli!). Molt bé aquell dia, "callejeando" com diu ell, prenent unes copetes, dinar, i cap a Gasteiz, que hi falta gent! tinc molt bona impressió d'aquest dia, que just era dimarts, 13. Mala sort? al contrari!

Estic molt contenta d'aquests dies, Laura, Dani, Marimar, Leire, Mari, i fins i tot els del bar de sota casa m'han fet sentir com a casa i molt apreciada.

No és que la gent que em veu normalment no m'apreciï, però suposo que el costum fa que acabis amb la sensació que els que téns al costat no et veuen, i no et tenen en compte.

Però vaja, tornem a la realitat. No he sortit de casa des que he arribat. El meu poble és tan gris. Tan avorrit..........buf! pero vaja, sé segur que hi tornaré, perquè sé que m'hi volen. És de les coses més bones que m'han passat a la vida. Trobar gent que em troba excepcional.

I em costa creure-ho. Però no sempre m'han de trobar pegues, oi?