Dimecres

Els dimecres no tenen res d'especial, a la feina, potser més volum de feina. Però ara que s'acosta Nadal, sembla que tothom mengi el doble o el triple.

Fa una estona que he sortit, al davant ja m'esperaven els gatets del carrer, que saludo sempre. I de sobte, sorpresa! passa en cotxe el meu ex-sogre!

Hi ha gent que m'estima, i molt, i es nota tant! i m'agrada tant saber-ho! En aquest cas, us pot sonar extrany, però.........remuntem a quan jo sortia amb D. ja feia tres anys i jo vaig dir-li de conéixer els seus pares! (crec que no és extrany! i 3 anys són suficients per saber una mica si amb la persona que et relaciones vols continuar o no). Sabeu que em va dir?.......que NO ERA LA MENA DE NOIA QUE LA SEVA MARE VOLDRIA.

Avui dia, si em passes això, li partiria la crisma al senyoret en questió. Però quan téns poc més de 20 anys i estàs enamorada...només se't cau l'ànima als peus.

Avui, despres de 7 anys i 3 mesos puc dir que els seus pares encara em tenen com una filla.

"un corte de mangas del destino", com a vegades dic.

Tinc ganes que acabi aquest any, no sé què més pot passar! les persones que estimo han passat alguna experiència que no és pas agradable. La salut, la meva, afortunadament no se'n ressent.

Però lliuto cada dia per no enfonsar-me. Perquè a vegades, massa vegades, llençaria la tovallola.

Però digueu-me idiota, si hi ha persones que m'estimen, això per mi ja és mitja vida. I la puc sofrir. Perquè sé que per algú sóc vàlida.