La ciutat dels meus somnis

Frágil, la película de Juanma Bajo Ulloa (gasteiztarra), transcorre la major part del temps a Gasteiz. Jo me'n vaig enamorar l'any 1992, quan amb dos amics hi vam anar a passar uns dies. Els de la festa de la Virgen Blanca. No paraven de fer concerts i l'ambient era boníssim (bé, ja poden dir el que vulguin els de Bilbo, o Donostia...jo tinc el cor fixat en Gateiz).
Anys més tard, cap al 2001 vaig coneixer per xat a Txus. Que de mica en mica, de l'amistat, es va anar transformant, de la manera més inversemblant, en quelcom més (dic inversemblant, perquè fins al dia d'avui mai li he sentit la veu, i mai l'he vist).

Més tard, vaig conéixer un noi de Calaf que hi té família. I del qual pot dir-se que em vaig enamorar. Sempre penso, i així ho definia, que vam establir una proto-relació de parella (proto perquè era un inici d'alguna cosa, hi havia molt més que simpatia.......i en una època en la que ell va fer autèntics sacrificis per poder-nos veure).

Però vaja, tornem a Gasteiz...allà hi tinc una de les meves millors amigues, per la qual he fet coses que mai hagués imaginat! fer un viatge tant llarg, amb depressió, desanconsellada per la psicòloga, vaig anar a estar amb ella just poc després de morir-se la seva mare. Vaig haver de cuinar, fer-la sortir, escoltar-la, va ser molt i molt esgotador per a mi. Ni us ho podeu imaginar.

Però la vida continua. El meu lligam a Gasteiz és també irracional, potser perquè així com Barcelona sempre em resultarà massa gran...Gasteiz, amb el seu casc antic, i la gent que hi corre, se'm presenta com aquell lloc on m'hi puc sentir millor.

No només Laura té ganes que hi torni, és Leire, Jon Ander, Dani, Marimar,Maria, les perruqueres, el del bar de sota, i segurament fins i tot l'estàtua que li diuen "la mirada" oficialment, però que oficiosament és "el coño de la vitoriana". Jo miri com me'l miri, sempre veig que aquell forat té forma de compresa sense ales...

I aquí...a la glorieta, o quiosco, del parque de la Florida, és on ens casaríem amb Txus, i convidariem tothom a xocolata desfeta.

Però és que la ciutat em té totalment enamorada. Sé que ell hi ha viscut, hi ha caminat pels carrers, i cada racó de la ciutat me'l porta a la ment. Perquè molt al meu pesar, ell mai entendrà tot el què sento.