Quin caràcter!

Je je els que no em coneixen més que en la meva vida no laboral, pensen que acostumo a tenir bon caràcter! je je pues van ben equivocats.

Començo que semblo la senyoreta rotenmeyer. Joé! és que només de veure tanta pussilanimitat, tanta doneta amb talons, tanta flema i tant "això pot esperar", se'm posen els nervis a cent!

Exagerada? Potser si! però avui ja m'han descobert que tinc sang baturra...pels desvarios que em sortien per la boca! fins i tot m'ha dit una companya que en sa vida els havia sentit.

I és que hi ha gent poc viatjada en això de proferir improperios.

Si mai em dóna per maleïr-vos els ossos, tinc un repertori que fa angúnia! jajaja penseu que de petita em tenia que defensar d'alguna manera...entre empollona! gafotas!..........bueno! ja vaig aprendre aviat allò de "i ta mare és verge!", "ets absurd". I és quedaven una estona pensant...què haurà volgut dir?

He llegit avui un article de la Lucia Etxebarria. M'encanten els seus articles, més que no pas els llibres, que la veritat, no he passat mai de la tercera pàgina. No em motiven. Potser no he encertat l'època en que vaig obrir-los. Parlava de lo malament que queda dir que no estimes a la mare que et va parir. He de trobar el seu blog perquè diu que va fer una enquesta on la majoria de persones deia que no aguantava a la seva mare. Curiós, però cert com la vida mateixa.

Bé, em retiro ja que és tard. Demà a veure si puc llevar-me abans de les 10.30. Porto uns mesos que no sé què em passa. M'hauré enamorat de Morfeu? no m'extranyaria, és l'únic que em porta a la plena tranquilitat.

Gràcies Albert pels teus comentaris. Ja saps que pels amics, tot!