S'acosta Nadal
El mes de novembre és dels pitjors de l'any. És un sense-sentit. Fa fred. Tot i que últimament, ja no saps què posar-te. Però vaja, aquí no parlaré del temps, perquè posats a dir...el que tothom diu que és bon temps, per a mi no! ara vé el bon temps! que si téns fred, t'abrigues, i punt!
La setmana que vé faré vacances. Ja li vaig comunicar al Txus. Ell diu que aquests dies potser li toca anar a Madrid(en els ultims anys, no para mai quiet, si no en hospitals, anant amunt i avall).Sempre treballa i em diu que un cap de setmana no dóna per a res.
Vaja! doncs així...??? estic altre vegada començant a atipar-me. Molt tipa estic de tanta espera. De tanta indecisió. Ahir remenant papers, vaig veure una factura d'un disc que li vaig fer arribar ni més ni menys que al juliol del 2002!
The neverending story. Sí! n'hi ha per matar-me! Tot i que crec que dimitint de tantes coses com he dimitit, moltes coses en mi van morir.
I ara vindrà Nadal. I se suposa que hem d'estar contents. Però a mi em repugna tanta hipocresia. Aquells amics que només s'enrecorden de mi fer aquestes dates. Per no dir de la família...que no estan tant lluny! No ho sé, també un llistat d'absències fan que des de ben petita el Nadal me la rebufi!
2 comentaris:
Si he de ser sincer...jo ja li temo al Nadal. La única cosa bona que hi veig es que s'acabarà aquest any i espero que el que bé sigui força millor.
Sobre lo del famós Txus, lo estrany hagués estat que t'hagués dit que hi seria. Ell s'ho perd!!!
Hola kaputxeta!! Jo també penso el mateix: al teu ex-Txus, que el bombin (ja saps el que penso...)
A mi, al contrari que a tu, el Nadal m'encanta (tot i que era de les que pensava que és temps d'hipocresia familiar entre altres moltes coses, però quan comences a tenir absències importants, el que queda és això, la familia i cal disfrutar-la, encara que només sigui en aquesta època).
Petonets i abraçadetes!
Publica un comentari a l'entrada