18 de nov. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El día más inesperado me desperté con la entereza de no hablar más de mi pasado, y perdí peso en la cabeza. No és la meva intenció parlar aquí del passat, però sí la d'una catarsi de la meva vida de cada dia, en la que s'acumulen pensaments, absurds o no, però que convé buidar. Un blog no és la brossa, és un contenidor. Aquí es quedarán, sense cap altre pretext que ser testimonis del meu desconcert davant el món que m'envolta.
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973![]() |
Estadisticas Gratis |
2 comentaris:
Estic contenta de veure que les vacances t'han anat tan bé!!
Segur que t'ha servit per desconnectar.. a vegades l'ésser humà necessita desconnectar una miqueta per a retrobar-se.
Quina enveja.. jo també estic desitjant agafar vacances.
Sí noia!em convenien més que l'aire que respirava, doncs ja començada a estar carregat! I enveja? però si fa quatre dies que les vas fer!!
A més, ja sé que estaràs carregada de feina, però en poc temps, tindràs quatre mesos per gaudir en plenitud de la Núria, de gaudir-la i de que tu, ella i SirC us aneu acostumant els uns als altres.
Vinga, guapa! a cuidar-se, i paciència, que ja queda menys, panxuda!!!
Publica un comentari a l'entrada