Quan va ser...

Quan va ser la darrera vegada que vas sentir que t'estimaven?
Quan va ser l'última vegada que algú et treia la roba?
Recordes quan et van mirar als ulls i et vas fondre per dins?

El sexe acaba sent rutina, com qualsevol altre activitat de la vida. Això pensa molta gent.

Em plantejo a vegades la possibilitat d'obrir-me al món i poder trobar una persona amb qui compartir tot allò que fa tant temps que no visc.
Perquè l'erotisme comença pel pensament. Si no t'erotitzen la ment, difícilment es gaudirà plenament del sexe.
Si el sexe no comença mirant d'erotizar la nostra part més sensible (la ment) difícilment l'altre persona, per si sola ens portarà a un orgasme.
Quanta fantasia ens hem d'inventar per nosaltres mateixos per poder quedar a gust!

Quan va ser, que només pensant en el teu somriure, va tremolar tot el meu cos?
(a ell, que em va fer sentir la dona més bonica del món)

Zen

Zenze vergonya, Zenze pressa, sense més raó d'estar amb mi que al meu costat està millor que amb qualsevol altre.

Fa molt temps que m'adono que l'home que m'agradaria no existeix, o no està al meu abast.

Acostuma a passar. Però clar...si jo vull cafè, no em comformaré amb malta.

Per una estona...d'acord. Però fet i fet, a vegades val més declinar-se cap a l'onanisme.

La meva joguina mai em diu que no...només en una ocasió que se li va acabar la bateria...però vaja...qui no ha estat amb algú...l'altra persona ja ha acabat, i t'has quedat amb un pam de nas?

La meva joguina té aquest component humà...l'únic que si estàs alerta...el carregues..i crec que 3 hores d'autonomia...mare meva! puc sortir-ne amb cremors i tot!

Però apart d'aquestes coses, si que a certa edat et vas adonant que en les relacions home-dona, quan l'home ejacula, s'ha acabat la funció.

I seria raonable, doncs evidentment, l'home, per recuperar-se, triga uns moments. El que és lamentable és que hi hagi una batalla per tal d'aconseguir l'orgasme.

Vull un nòvio Zen, un home que no comenci el sexe amb l'objectiu de l'orgasme. Si apareix, bé, i si no, també. Que el sexe, a determinada edat, i després de certa experiència, ha de ser un joc entre les persones, per gaudir sensorialment de tot el nostre cos. Perquè simplificar el sexe en els genitals és com quedar-se a mitjes.

I si per arribar a un orgasme pots fer-ho a soles? perquè vols una altra persona?

El dia que el trobi no ho penso publicar...que van escassos! no és gelosia...és questió de mercat!

Ad libitum

Sí, a la vida, les coses que ens agraden se'ns haurien de dosificar ad libitum, quan volguessim, mmm el sexe, l'alcohol, les carícies, massatges, fins i tot, s'hi algú s´hi presta, fotre-li algun clatellot a algu. Seria la ostia. Aquí vull fer veure que tinc un puntet hedonista. O egoista si es vol mirar de manera simple.

No vull confessar-me de res. I a aquestes alçades de la vida, qui no em conegui és perquè no ha volgut. No em dono fàcilment, i realment coneixe'm em penso que ni la mare que em va parir.

I perquè? perquè ni jo mateixa em conec en algunes situacions.

Trobo a faltar moltes coses de la vida "loca" que vaig portar durant 4 o 5 anys, amb un descontrol que ni jo mateixa sabria explicar. Hi ha coses que me'n penedeixo molt, però que han fet, per bé o per mal, la persona que sóc. O la dona que sóc. Doncs per alguna raó o altre, he anat reprimint endins la meva versió de la dona que un dia vaig voler ser, i vaig estar a un pas de ser-ho.

Però la vida és així...i ara que puc tenir alguna cosa de les que m'agraden, ad libitum, sóc una mica més feliç. A ningú he de donar comptes de les vegades que m'he quedat amb les ganes. Perquè desenganyem-nos...ningú estarà mai a l'altura de les nostres necessitats.

Things that make me go...mmmm

Sí, he començat aquest any sense sexe. Però al meu cap hi continua sent! Que faci.......quan fa? no ho sé que no practico, no vol dir que no recordi com es fa.

I no es tracta d'allò que diuen de nedar o d'anar en bicicleta, que un cop en saps (quan saps prou de sexe?) ja sempre en saps! què va!!!

Us ha passat mai, com a dones, que si fa una setmana que ni us masturbeu (a vegades passa!és factible!), a la següent vegada, sembla que costi més que us penetrin? a mi sí! Jo crec que és algo muscular. En la vagina hi ha molts muscles(http://es.wikipedia.org/wiki/Ejercicios_de_Kegel), i si no es fan servir, s'atrofien, com tot!

Mai se sap quan apareixerà un mascle que et farà córrer de gust...així que, anem practicant!

Caramel

No tot és aspre en aquesta vida. I jo, malgrat el què en penso, d'aquesta vida, miro de posar-hi bona cara, i a vegades, millors paraules, inclús, que m'agradaria creure. I que hi ha moments que m'apropo a la que diríem felicitat. Però clar, sóc una persona massa assedegada d'aquest sentiment, que sempre em sembla tan instantani, que els moments de depressíó es fan eterns. Que perquè tanta trisesa???

Tinc un bloqueig mental des de fa mig any, quan per unes cerveses i una llei, se'm sotmet a 3 mesos d'un no-res. Encara no ho he dit a la feina, i no sé què diràn, perquè podria passar de tot. El que m'agradaria és que em despedissin. Poder fer un pas endavant. Anar-me'n a Gasteiz 3 mesos seguits, lluny de tot això, prop de tot allò que em reb sempre amb els braços oberts, i sense concessions a recels, ni a mirar-me amb d'altres ulls que no siguin els d'acceptació.

A vegades està bé sentir que t'estimen, per variar!

Parlant diumenge amb uns amics, vaig retratar-los el meu home ideal. Però crec que no existeix. O si existeix, no és en la mesura que jo voldria. Vull un submís. Si! que n'estic farta de fer-me la tonteta. Que no vull cap home que per treure jo els meus "pebrots", s'acolloneixi.

I que cada nit m'esperi ben despert...... i que cada matí també em doni el bon dia ben alegrement.......Això sí que s'acostaria a la felicitat.......

Líbido

mmmmmmmm......ho he d'admetre! no sóc la persona freda intento aparentar. Però vaja! que no es malinterpreti! no sóc ninfòmana. Però sí que quan se'm dóna corda en un cert sentit...sóc de piles alcalines. Però vaja! que en els últims temps em reprimeixo moltíssim! Per què? molt senzill! follar per follar ( parlant en propietat) ja no té massa sentit. Està bé! no diré que no. Però resulta en el fóns poc edificant.

En l'art de l'onanisme no sóc gens moderna. Amb els dits ja en tinc prou. M'agrada sentir el tacte del meu cos. Tot i que no descarto en un futur fer ús d'algun artilugi. Mai se sap, tanta humitat potser em povocarà artrosi en els dits jejeje (espero que l'haver fet aquesta broma no sigui efecte boomerang i em passi de veritat).

A mi m'agraden les coses de veritat, que voleu que us digui?!

A vegades em fico al xat i hi ha veritables exhibicionistes! aquí teniu la foto d'un tal Fernando que pá qué. Hi ha un a la feina que té els mateixos gustos que jo, i quan li vaig ensenyar aquesta imatge es va posar malalt.

Què hi farem! hi ha molt "material" suelto i en desús. Una llàstima!

Però mentrestant! Onanisme! Que en aquesta vida només faltaria que ens prohibissin donar-nos un gustet de tant en tant ( ad libitum! com tot lo bo! )

El número més bonic...

El més bonic i el que si tenim la gran sort de practicar-lo... fins i tot màgic, fantàstic, impressionant, great number! sensualitat , i molta molta voracitat. Ea!

M'agrada el sexe...i què??!!!

Doncs sí, a la vida hi ha una única cosa que ens cura del mal humor, de les depressions, de la mala baba. I és el sexe, sia en companyia, sigui en solitari. És igual, doncs el plaer que ens dóna el propi cos, i el cos d'altri és la millor compensació que ens pot donar aquesta vida, en la que dia t'adones que estàs en plena solitud.

El cos és el nostre envoltori, a dins hi ha el nostre esperit, a vegades tant, massa turmentat per les coses que ens passen.

Mai em vaig arribar a masturbar tant com quan estava enamorada, i quan estava amb depressió.

Mai vaig necessitar tant el sexe que quan la meva vida no em donava senyals de valer res.

El sexe ens alleuja de certs dolors de l'anima, i també del gran trasbals que suposa l'estar enamorat.

Quan tornaré a enamorar-me de veritat? ho temo i ho desitjo. Però tant lluny està el que vull del que trobo, que em resigno a esperar.

Sembla fàcil, però cercar algú que t'estimi, que et faci riure, i mai et faci plorar.... em diuen que demano un impossible.

Mentrestant...l'espera. La desesperança d'adonar-te que en aquesta vida, al cap i a la fi, ens ho mirem com ens ho mirem, estem absolutament sols.

......uf...i això que havia de parlar de sexe!

30-08-2005 : missatge a un amic

Qué tal? Voy ya a dormir. Antes contarte...viernes conocí a un galleguiño..guapísimo! cogidos íbamos por la kalle, besándonos a cada paradita...y lástima que ni él ni yo lleváramos condón...que aunque follamos, fué muy light pero muy excitante. Aun recuerdo su polla. No nos pedimos el teléfono. Si el destino quiere...y si no, ahí queda el recuerdo. Me tocó y me chupó los pechos como nadie. Y me corrí. Buf txaval.. Alucinante! Hay veces en la vida que va el diablo y se pone de tu parte. Así que si encuentras una mujer, trátala como a una reina, olvídate de ñoñeces y falsos romanticismos. Trátala como a una diosa, adora cada centímetro de su piel.. y buf! te recordará como yo recuerdo a Enrique, que con esos ojos mirándome me hizo sentir la mujer más guapa.

I tant que encara me'n recordo. Hi ha coses que difícilment s'obliden. Per molt que el temps s'entesti a passar veloçment i implacable.

No és solament sexe amb un desconegut. Hi jugaven l'atracció, molt forta que hi va haver. I el voler viure el moment amb intensitat.

L'amic a qui anava dirigit el missatge és de tota confiança en aquest camp. Ens expliquem les aventurilles, i riem molt.

Orgasme

Qui no ha sentit mai que en l'orgasme se li anava un xic la vida. Que el plaer era tan intens, d

'una puresa tan extrema que en un esglai, el cos se't pronunciava com esclau del moment que vivia?

El sexe és una dansa. El sexe és comunicació, amb un mateix, amb l'altre. El sexe és part de la vida, de la nostra naturalesa. I no el podem obviar.

Sempre dic que l'òptim, quan el sexe es practica no en solitari, és que hi hagi un equilibri. El sexe no és solució, en canvi, pot ser font de problemes. Parlar de sexe és molt fàcil. Parlar-ne seriosament, és més difícil.

Si no tenim una relació sexual satisfactòria, el millor és dir-ho. I no sempre és fàcil. Però sí que ens és més fàcil retreure-li a l'altre coses que no formen part d'aquest tema que podríem dir més íntim.

Vaig descobrir el sexe de molt petita. Sabia que hi havia una part del meu cos que gaudia d'una manera especial si l'acariciava, o si ajuntava les cuixes amb força. No sé si ho eren, però de petita gaudia molt de la masturbació , i dels possibles orgasmes que s'originaven d'aquella pràctica.

Als 21 anys vaig fer l'amor per primera vegada. I dic fer l'amor, perquè va ser tant preciós com també tendre el que dues persones sense experiència comencessim el que va ser un camí molt i molt prolífic. Ens passavem hores follant. Va ser la millor època de la meva vida.

I sí que hi ha diferència entre follar i fer l'amor. Perquè amb qui estimes, estaries follant tot el dia. I amb qui folles...amb una estona en téns prou. Hi ha més matissos...però bàsicament...

L'orgasme és el moment en que es para el món, el temps subjectiu s'atura. I sents només els batecs del teu cor, que segueixen un ritme trepidant. I notes que la vida, allà, en aquell moment, la téns a les teves mans, o més aviat...entre les cames. Calenta, i poderosament vital.

My Secret Garden

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.